Línia Lleó - Astúries
Els túnels de Pajares
Per la complexitat geològica i morfològica del massís muntanyenc a superar, els túnels de Pajares constitueixen un gran repte d'enginyeria que ha obligat a l'adopció de tècniques constructives complexes i específiques.
L'excavació s'ha realitzat amb equips d'excavació mecanitzada a secció completa (TBM en les sigles en anglés, "Tunnel Boring Machine") popularment conegudes com a tuneladores. En total, s'han fet servir cinc TBM per a l'execució dels túnels de Pajares.
La seguretat és l'avantatge fonamental i prioritari que ofereixen aquest tipus de màquines, ja que l'excavació i el sosteniment del túnel tenen lloc dins de l'escut protector.
Per a mantindre el major nivell de seguretat, els túnels disposen de galeries d'interconnexió cada 400 metres, la qual cosa facilitarà les tasques de manteniment i d'evacuació en cas de ser necessari.
Hi ha un punt de parada preferent en el centre dels seus 25 km, preparat per a situacions d'evacuació davant d'eventuals emergències. En cas que un tren tinguera algun incident (avaria, fallada en subministrament, etc.) es podria detindre en aquest punt perquè els viatgers pogueren realitzar el transbord a un altre tren, o bé ser evacuats a l'exterior a través de la galeria d'accés a Buiza.
- 2 túnels de via única
- Distància: 25 km
- Pendent longitudinal continu de 16,8 mil·lèsimes, sentit descendent cap a Astúries
- Secció circular: 8,5 m de diàmetre
- Superfície: 52 m2
- Galeries de connexió: cada 400 m
- Distància entre els eixos d'ambdues vies: 50 metres a l'interior del massís
