Línia Madrid - Galícia

Aquest tram d'alta velocitat, inscrit en la LAV Madrid-Galícia, parteix de la LAV Madrid-Segòvia-Valladolid, a l'altura d'Olmedo. Té una longitud total de 99 km en ample estàndard o UIC (1.435 mm) i està dissenyat per a circulacions de fins a 350 km/h. Disposa d'electrificació 2x25 kV 50 Hz en corrent altern, sistemes de control de trànsit ERTMS i Asfa i sistema de comunicacions mòbils GSM-R.

El traçat inclou 15 viaductes, dues pèrgoles, els PAET de Medina i Toro (Zamora), una nova estació a Medina del Campo i l'adaptació de la ja existent a Zamora.

Entre els punts singulars del traçat destaquen els viaductes sobre el riu Trabancos (874 m), el rierol Pitanza (820 m) i el riu Duero (620 m).

El tram següent, Zamora – Lubián, és el més llarg de la línia i discorre des del centre fins a l'extrem nord-oest de la província de Zamora, en un nou traçat independent de la línia convencional Zamora-la Corunya i a l'est d'aquesta. Després de salvar l'embassament de Ricobayo discorre després per terrenys plans al costat de la serra de la Culebra. El terreny es torna més abrupte al voltant de Puebla de Sanabria, amb un traçat a mig vessant que obligarà a construir xicotets túnels fins a enfrontar-se amb la Portilla del Padornelo, que dona accés a la vall de Lubián, ja limitant amb Galícia.

Adaptació de l'estació de Zamora

Les actuacions realitzades per Adif Alta Velocitat en l'estació de Zamora han inclòs treballs de plataforma per a via doble al llarg de 2.880 m de longitud en la zona de la mateixa terminal, i s'ha efectuat una reordenació completa de la platja de vies, coexistint les vies d'alta velocitat i les corresponents a la línia d'ample convencional Medina-Zamora-la Corunya.

També s'han construït tres andanes amb passos inferiors i marquesines, una nau de manteniment i un nou enclavament electrònic de xarxa convencional, així com la instal·lació d'ascensors, sistemes d'informació i il·luminació.

Com a part de la integració de l'alta velocitat en la ciutat de Zamora, es troben, a més, les obres corresponents a l'adequació i remodelació de l'edifici de l'estació

Aquest tram suposa l'entrada de la línia a Galícia. Creua transversalment la província d'Orense des del límit amb Zamora, en el sud-est, amb un traçat que transita per la localitat d'A Gudiña i es dirigeix al nord de l'autopista A-52 fins a la capital provincial.

És el tram més complex de tota la línia des del punt de vista orogràfic i geotècnic.Per aquest motiu, al principi, no es contemplava  via doble en tot el trajecte, sinó que s'utilitzava l'actual túnel de Padornelo en via única. Posteriorment, el Ministeri de Foment va reformar els projectes inicials en el sentit de construir un nou túnel de Padornelo per la dreta, en sentit Galícia, i va deixar el túnel actual per a l'altra via.

La complicada orografia de la zona i la premissa d'aconseguir uns paràmetres propis d'alta velocitat obliguen al fet que gran part del traçat discórrega en túnel fins a la seua destinació final, l'estació d'Orense-Empalme.Aquesta estació està destinada a ser un nus estratègic d'alta velocitat, ja que serà l'origen i destinació no solament del tram a Santiago, sinó també dels que es dirigiran a Lugo, d'una banda, i a Pontevedra i Vigo, per un altre, dues actuacions bàsiques per a estendre l'alta velocitat a Galícia.

El quart tram és el primer de la línia posat en servei, el 10 de desembre de 2011, alhora que s'estenia el servei fins a la Corunya, després d'executar Adif l'electrificació del tram Santiago – la Corunya. 

Les obres de construcció de plataforma es van iniciar en 2004. El recorregut travessa les províncies d'Orense, Pontevedra i la Corunya en direcció nord-oest, seguint el corredor de la A-53, fins a enllaçar amb l'Eix Atlàntic prop de Santiago de Compostel·la.

Junt amb el tram anterior, és la part més complicada de tot el trajecte. Per a salvar la difícil orografia de la zona i reduir l'impacte mediambiental ha sigut necessari construir un total de 38  viaductes i 31 túnels, la qual cosa suposa més del 57 % de la longitud total de tot el tram.

Pel que fa a la línia convencional, acurta la distància actual entre Orense i Santiago en 38,9 km.

Un aspecte molt important d'aquest tram és el respecte a les zones mediambientalment valuoses que ha travessat, ja que s'hi han adoptat mesures de protecció, recuperació i protecció al patrimoni que en algunes zones han arribat a superar el 33 % del pressupost de l'obra.

Aquest tram  pertany a l'Eix Atlàntic, que discorre de nord a sud per la façana atlàntica, entre Ferrol i Portugal, al llarg de 238 quilòmetres.

La línia prèvia existent ha sigut objecte d'una millora integral, mitjançant duplicacions de via, variants de traçat i electrificació del trajecte entre ambdues ciutats. El 37,4 % del  tram està constituït per estructures singulars, en concret 17 túnels (20,2 km) i 10 viaductes (2,8 km).

El 10 de desembre de 2011 es va inaugurar la nova connexió entre Orense, Santiago i la Corunya.