Xarxa i ample mètric

Feve ha sigut la companyia que ha gestionat la xarxa mètrica més extensa d'Europa, amb 1.192 km de via estreta. La integració suposa arribar fins als 1.210 km d'ample mètric, en sumar els 18 km que Adif gestiona entre Cercedilla i Cotos (Madrid) i els 1.192 km que Feve té distribuïts per les províncies del nord d'Espanya (la Corunya, Lugo, Astúries, Cantàbria, Biscaia, Burgos, Palència, Lleó) i Múrcia (línia Cartagena-Los Nietos).

Els primers ferrocarrils de via estreta van nàixer com una solució al problema del transport abans del desenvolupament del trànsit per carretera. A la cornisa cantàbrica es van implantar com una xarxa adaptada a les característiques geogràfiques i econòmiques de les zones que servien. Les dificultats orogràfiques imposaven l'elecció de ferrocarrils de via estreta, a causa del cost elevat de les esteses de via ampla.

En 1965, se'n va redactar l'Estatut i es va adoptar la denominació actuals de Ferrocarriles de Vía Estrecha (Feve) per a agrupar les línies d'ample inferior a l'ibèric tradicional a Espanya, que, fins aleshores, estaven englobats en l'empresa EFE (Explotación de Ferrocarriles por el Estado). Al llarg de la seua història, FEVE va arribar a posseir simultàniament ferrocarrils de cinc amples de via diferents: 1.435 mm, 1.062 mm, 1.000 mm, 915 mm i 750 mm.

A partir de 1978, a conseqüència de la nova organització territorial autonòmica de l'Estat, una sèrie de línies es va transferir a les comunitats autònomes respectives. Aquest va ser el cas dels ferrocarrils de Catalunya (1978), València (1986) i una part de la xarxa al País Basc (1979). Va ocórrer el mateix amb els ferrocarrils de Mallorca (1994).

La informació que fins ara ha prestat el portal www.feve.es s'ofereix, des de començaments de l'any 2013, en les pàgines web de Renfe (www.renfe.es), pel que fa als serveis de transports ferroviaris de viatgers i mercaderies, i Adif (www.adif.es), quant a infraestructures ferroviàries.