Línia Llevant
Recorregut general de la línia
Aquesta línia ha suposat un gran repte d'enginyeria per al nostre país i ha generat moltes construccions ferroviàries úniques, que s'expliquen a continuació amb més detall.
Partint de l'estació Porta d'Atocha, la línia es dirigeix cap a Conca i Motilla del Palancar.En aquesta última localitat de Conca se situa la primera bifurcació del projecte on un ramal continua cap a València i Castelló, i un altre es dirigeix cap a Albacete i La Encina.En aquesta localitat, es troba una altra bifurcació que connecta amb el corredor mediterrani d'altes prestacions entre Barcelona i Almeria.Ací, un tram es dirigeix cap a Xàtiva i València i l'altre continua cap al sud-est, que és el que arriba fins a Monforte del Cid, on es bifurca el tram directe cap a Alacant i el tram cap a Múrcia i Cartagena.
Inicialment, els trens d'alta velocitat cap a Sevilla i Llevant circulen utilitzant l'actual infraestructura Madrid – Sevilla fins a la separació en la localitat de Torrejón de Velasco.Posteriorment, es preveu una altra plataforma en paral·lel a la ja esmentada i connectada amb aquesta. D'aquesta forma, els trens de la línia de Sevilla poden entrar a Madrid per la de Llevant i viceversa.
Aquest tram discorre per les províncies de Madrid, Toledo i Conca, fins a Motilla del Palancar, on enllaça amb els trams direcció Albacete i València.
S'inicia al voltant del punt quilomètrico 27 de la línia de Madrid-Sevilla, entorn de la localitat madrilenya de Torrejón de Velasco.
Totes les connexions es realitzen a diferent nivell, mitjançant les corresponents bifurcacions a desnivell. La geometria dissenyada permet la connexió tant amb la doble via actual Madrid-Sevilla en servei com amb la futura quadruplicació.
El traçat travessa la Reserva Natural d'El Regajal mitjançant un túnel i es dirigeix cap a la localitat d'Horcajada i els Altos de Cabreja, que supera a través del túnel de major longitud del tram, de quasi 4.000 m.
Després creua la regió muntanyenca de Conca, mitjançant el túnel del Bosque amb més de 3.100 m de longitud, i a continuació ve un tram de 2 quilòmetres amb pendent de dues mil·lèsimes, en el qual se situa l'estació de Conca Fernando Zóbel.
En la localitat de Fuentes, a Conca, s'ha trobat, gràcies a les obres, un jaciment de fòssils de dinosaures.
Després de passar Fuentes, la línia arriba a la primera gran bifurcació de tota la línia, a Motilla del Palancar, d'on part el ramal directe a València i el que es dirigeix direcció sud, cap a Albacete.
Infraestructures destacades del tram Torrejón – Motilla del Palancar:
- TÚNEL D'EL REGAJAL (tram Aranjuez-Ontígola)
de 4,7 km de longitud. És un dels elements més importants de tota la línia, tant per la seua complicada execució des del punt de vista geològic i geotècnic, com pel valor mediambiental de la zona travessada, ja que en la contornada és el conegut com a Mar d'Ontígola, un aiguamoll situat en la Reserva Natural d'El Regajal (Toledo). - TÚNEL D'HORCAJADA (tram Horcajada-Naharros)
4.000 metres - ESTACIÓ DE CONCA FERNANDO ZÓBEL
- VIADUCTE RIU CIGÜELA (Passat Tarancón)
1.600 metres
La part més complexa del tram, tant des del punt de vista orogràfic com a ambiental, és l'encreuament amb el riu Xúquer.
Una vegada superada aquesta dificultat orogràfica, arribem ja a la planura d'entrada a la ciutat d'Albacete, on conclou el tram en l'estació actual, que s'ha reformat per a rebre l'alta velocitat, i és a més una important estació de pas de la línia que continuarà cap a Alacant i Múrcia.
L'arribada de l'alta velocitat a Albacete implica la modernització de tots els seus serveis ferroviaris i la construcció d'un nou edifici de viatgers.
El projecte ha modernitzat les instal·lacions d'Albacete, per a adaptar-les als nous usos que exigeix l'arribada de l'alta velocitat i crear una completa xarxa de serveis complementaris per als viatgers.
Consta de quasi 25 km de túnels, altres 11 km de viaductes, i una estació prop de les poblacions de Requena i Utiel.
Es tracta d'un tram emblemàtic dins de la línia d'alta velocitat i d'enorme dificultat tècnica i màxima exigència en la seua construcció a causa de l'orografia del terreny travessat en diversos punts del tram.
Parteix des de la connexió amb el tram d'Albacete, a Motilla del Palancar, i discorre per les províncies de Conca i València.
El traçat avança sense grans dificultats, al costat de l'autovia A-3, fins a la reserva natural de las Hoces del Cabriel. En aquesta zona s'inicien importants obres d'enginyeria amb una successió de túnels i viaductes d'enorme complexitat tècnica.
Ací se situa el viaducte de l'embassament de Contreras que, amb 261 metres de llum, batrà el rècord de major arc de formigó de la xarxa ferroviària europea.
Una vegada superades les dificultats orogràfiques de les gorges, comença la segona part del traçat, que a l'origen discorre per terrenys plans i de pendents suaus.
En aquesta zona es troba, entre les infraestructures més significatives, el viaducte sobre el riu Magre i l'A3, pròxim a la població de San Antonio de Requena i a l'estació Requena – Utiel.
A partir d'aquest punt la línia comença un continu descens fins a la denominada Foia de Bunyol, passant per la serra de la Cabrera.
En aquesta zona es troba el túnel de la Cabrera, que és el més llarg amb diferència de tota la línia amb 7.250 m.La seua excavació s'ha produït mitjançant tuneladora, i és la primera vegada que a la Comunitat Valenciana s'ha utilitzat aquest tipus de màquina.
Des que es van iniciar els treballs, la tuneladora ha batut fins a 7 vegades el rècord mundial d'avanç diari de perforació.
Superada la serra de la Cabrera, la línia s'acosta a l'última part del traçat, entre Bunyol i València.
En aquesta zona destaquen les infraestructures del túnel artificial de Torrent, de quasi 3.000 m, i el pas sobre la rambla del Gall, constituït per una successió de viaductes i pèrgoles que creuen altres vies de transport.
L'arribada a València es realitza mitjançant un viaducte singular sobre el riu Túria, que inclourà dues vies d'ample mixt per al tràfic de mercaderies d'Almussafes.
L'alta velocitat suposarà una notable transformació en tota la Xarxa Arterial Ferroviària de la capital llevantina, ja que es millorarà, a més, instal·lacions i serveis d'ample ibèric.
L'entrada a València es produeix mitjançant un soterrament de 4.200 m de longitud.
L'estació del Nord serà remodelada i ampliada per a atendre els nous serveis ferroviaris.
En els terrenys recuperats per a la ciutat, l'actuació més destacada serà la creació d'un parc urbà de grans dimensions.
Fins que es realitzen les obres de la nova estació del Nord els serveis d'alta velocitat es prestaran en la nova estació de València Joaquín Sorolla, situada a l'oest de l'actual estació.
Infraestructures destacades del tram Motilla del Palancar - València
VIADUCTE EMBASSAMENT DE CONTRERAS (Tram Contreras – Villargordo del Cabriel)
Té, fins al moment, el major arc realitzat en un pont de formigó de la xarxa ferroviària espanyola, amb 261 metres de llum i una altura màxima de 37 metres. El viaducte ha sigut dissenyat per l'enginyer Javier Manterola. Té una longitud de 578,25 metres i la seua construcció ha suposat un vertader repte per la dificultat tècnica en matèria de construcció i enginyeria ferroviària.
VIADUCTE DE L'ISTME (Tram Contreras – Villargordo del Cabriel)
830 m i una altura sobre l'aigua de 80 m
VIADUCTE SOBRE EL RIU MAGRE I L'A-3
1.158 metres Salva la carretera CV-450, l'autovia A-3 i evita l'afecció a la vega del riu Magre, d'elevada qualitat agrícola. Tot això, mitjançant piles l'altura màxima de les quals a penes supera els 15 metres.
NOVA ESTACIÓ REQUENA - UTIEL (subtram San Antonio de Requena i Requena)
La seua construcció s'ha realitzat seguint un model de sostenibilitat, la qual cosa significa assumir un compromís especial de respecte al medi ambient i la minimització de l'impacte ambiental, l'ús coherent de l'energia i els recursos naturals.
TÚNEL DE LA CABRERA
7.250 m Situat entre les localitats de Siete Aguas i Bunyol, en la província de València, és una de les obres més significatives i complexes de la nova línia. Format per dos tubs paral·lels, disposa de galeries de connexió entre ells cada 400 metres. La seua excavació s'ha realitzat mitjançant tuneladora de doble escut. Després d'acabar un dels dos tubs, la mateixa tuneladora es va desmuntar i va tornar a muntar per a continuar l'excavació de l'altre tub. Durant els treballs de perforació del túnel s'ha aconseguit superar set vegades el rècord mundial diari d'avanç de perforació amb tuneladora de grans dimensions.En setembre de 2007, es va superar per primera vegada el rècord mundial en excavar-se en un dia 65,6 m i col·locar-s'hi 41 anells de formigó.El màxim assolit es va aconseguir en agost de 2008, amb la perforació de 92,8 m i la col·locació de 58 anells de formigó en un dia.
TÚNEL ARTIFICIAL DE TORRENT
2.990 metres
VIADUCTE DE L'A-3 I RAMBLA DEL GALL
930 metres Pas sobre l'A-3 i la rambla del Gall Està constituït per una successió de viaductes i pèrgoles, la primera de les dues pèrgoles creua sobre l'A-3, el viaducte central sobre la rambla del Gall i la segona de les pèrgoles sobre el ferrocarril d'ample convencional Madrid – València.
PÈRGOLA EN EL TRAM PICAYA - VALÈNCIA
Punt en què conflueixen dues línies d'Alta Velocitat: Madrid – València (directe per Motilla del Palancar) i la procedent de Xàtiva-València.
VIADUCTE RIU TÚRIA
571 metresEl tauler, d'una amplària de 23,5 metres, permet disposar-hi, a més de la doble via d'alta velocitat, les instal·lacions i via d'ample mixt procedent d'Almussafes per al tràfic de mercaderies.
ESTACIÓ VALÈNCIA JOAQUÍN SOROLLA
L'estació disposa de 6 vies d'ample internacional i 3 d'ample ibèric.També d'un canviador d'amples que permet la circulació de trens per la línia d'alta velocitat i les línies convencionals d'ample ibèric.
El conveni entre el Ministeri de Foment, la Generalitat Valenciana, l'Ajuntament de València, Renfe i GIF per a la remodelació de la xarxa arterial ferroviària de la ciutat de València va ser signat el 26 de febrer de 2003 i publicat en el DOGV núm. 4525, de 19 de juny de 2003.
València Parc Central
La societat València Parc Central contínua treballant per a la integració del ferrocarril a València.
Constitueix el segon gran tram de la línia posat en servei, en juny de 2013, i és el que ha permés portar l'alta velocitat a la Costa Blanca.
El traçat inclou la construcció d'importants infraestructures i afig 2 noves destinacions a la llista de ciutats amb connexió AVE: Villena i Alacant. Al llarg del traçat s'han construït 27 viaductes i quatre túnels. Té dues grans bifurcacions: el nus de La Encina i la bifurcació de Monforte del Cid.
El nus de La Encina està situat en la confluència de les províncies de València, Albacete i Alacant. És el punt de bifurcació i confluència dels trànsits ferroviaris que connecten entre si Madrid/Albacete, València i Alacant/Múrcia.
A Monforte del Cid la plataforma es bifurca direcció Alacant, d'una banda, i cap a Elx, Oriola i la Regió de Múrcia per una altra.
La nova estació de Villena Alta Velocitat acosta l'alta velocitat a les comarques de l'interior i a municipis de les províncies limítrofes amb l'Alt Vinalopó.
A Alacant, l'arribada de l'alta velocitat ha suposat una notable transformació en tota la seua xarxa ferroviària i l'adaptació de l'estació als nous trànsits, amb una important millora d'instal·lacions i serveis.
Aquest trajecte compta ja amb un total de 100,5 km de via en ample ibèric, adaptada per a l'alta velocitat, que es posarà en funcionament una vegada que es construïsquen els dos grans trams de via:Albacete - Variant d'Alpera, i Variant d'Alpera – Nus de La Encina.
Entre el nus de La Encina-Xàtiva (Fase I) les obres projectades consisteixen en l'adequació de la plataforma, muntatge de via, electrificació i instal·lacions, per a doble via d'ample ibèric destinada al futur tràfic de mercaderies, regionals i rodalia.
Una vegada posada en servei aquesta doble via, s'hi desviarà tot el trànsit i s'iniciaran els treballs de la segona fase, que consisteixen en l'adequació de l'actual plataforma per al trànsit de viatgers d'alta velocitat en doble via d'ample internacional.
És el tram que coincideix amb el corredor mediterrani d'altes prestacions entre Barcelona i Almeria. Circula en paral·lel amb la via convencional ja existent.
En el subtram tram Xàtiva-l’Énova es va trobar un jaciment arqueològic romà que va obligar a modificar el projecte original amb la construcció de dos viaductes que permeteren preservar-lo.
VIADUCTE SOBRE EL RIU XÚQUER
Aquesta infraestructura destaca pel seu procés constructiu, que es va realitzar mitjançant construcció en lloc adjacent i espenta fins a la seua ubicació definitiva.Té tres obertures amb llums de 32, 80 i 32 metres respectivament.
L'entrada en explotació del tram d'alta velocitat entre València i Castelló, el passat 23 de gener de 2018, suposa un nou i important impuls al corredor mediterrani, a més d'una millora del sistema de transport interregional, ja que facilita la vertebració de la província de Castelló amb Madrid i Castella-la Manxa.
En aquesta primera fase, Adif AV ha dut a terme l'adaptació a l'ample mixt d'una de les vies del tram València-Castelló, de 74 km de longitud, mitjançant la implantació d'un tercer carril i de tots els elements de la superestructura associats (electrificació, instal·lacions de seguretat i comunicacions, estacions, etc.).
Els treballs tenen com a objectiu habilitar la infraestructura ferroviària perquè siga apta per a circulacions tant d'ample estàndard (1.435 mm) com d'ample convencional (1.668 mm), la qual cosa permet l'arribada de l'alta velocitat a Castelló i compatibilitzar-la amb la circulació dels trens de rodalia, mitjana i llarga distància, i mercaderies.
En la província d'Alacant s'estan construint 119 km de la línia.El tram discorre des de la variant de La Encina fins a Monforte del Cid, on la plataforma es bifurca en direcció Alacant, d'una banda, i cap a Elx, Oriola i la Regió de Múrcia per una altra.
En el seu recorregut ha sigut necessari realitzar infraestructures destacades, com el viaducte de Vinalopó, que amb 1.481 metres és el més llarg de tota la línia d'alta velocitat, o el túnel de les Barrancadas, que travessa la serra de Camara i l'ombria de Salines i és el més llarg de tota la província d'Alacant.
La nova estació de Villena afavoreix l'accés a l'alta velocitat als ciutadans de les comarques interiors d'Alacant i nord de Múrcia.
A Monforte del Cid està situada la bifurcació de les futures línies d'accés a la Regió de Múrcia i a la capital alacantina.
Els trens d'alta velocitat van entrar a Alacant soterrats en un trajecte de 2 quilòmetres aproximadament.
L'alta velocitat suposarà una notable transformació en tota la Xarxa Arterial Ferroviària d'Alacant, ja que es milloraran, a més, instal·lacions i serveis d'ample ibèric.
L'estació ha sigut ampliada i remodelada per a atendre els nous serveis ferroviaris.
TÚNEL DE LES BARRANCADAS
2.890 metres de longitud (Tram Sax – Elda)
VIADUCTE DE VINALOPÓ
1.481 metres És el més llarg de la Línia d'Alta Velocitat. Es troba en la comarca del Mitjà Vinalopó, en concret en el tram de Monòver a Novelda.És una zona d'enorme dificultat tècnica a causa que els seus continus desnivells han fet necessari adoptar diferents solucions viàries i ferroviàries, hidrològiques, agrícoles i de serveis.
BIFURCACIÓ MONFORTE DEL CID
El nus ferroviari de distribució de l'alta velocitat cap a la ciutat d'Alacant i a les d'Elx i Múrcia forma un triangle que possibilita la connexió entre les tres poblacions. D'una banda està la línia d'alta velocitat Madrid-Alacant (5,72 km). A més, inclou altres dues línies, l'accés a Elx i Murcia, en via doble (4,15 km), i el tancament del triangle mitjançant un ramal, en via única, des de la línia d'accés a Elx fins a la línia Madrid-Alacant (2,66 km).
ESTACIÓ DE VILLENA ALTA VELOCITAT
La nova estació d'alta velocitat se situa en terrenys situats 6 km al sud de Villena i a 2,5 km a l'oest de l'autovia A-31.
En l'edifici, que tindrà una superfície de 4.526 m2 i dues andanes, s'hi aplicaran criteris de sostenibilitat integral, tant en el disseny com en la construcció i gestió.
ESTACIÓ D'ALACANT
Les obres d'adaptació de l'estació d'Alacant a l'alta velocitat s'emmarquen dins del tram Accessos a Alacant Fase II, delimitat en un extrem pel tram Accessos a Alacant, Fase I i, en l'altre extrem, per l'estació d'Alacant, al llarg de terrenys ferroviaris en la capital alacantina.
Les obres són finançades per la Societat Alta Velocitat Alacant Node de Transports (Avant), composta pel Ministeri de Foment, a través d'Adif i Renfe Operadora, Generalitat Valenciana i Ajuntament d'Alacant.
L'ampliació de l'estació s'ha efectuat mitjançant una platja de sis vies (4 d'ample internacional UIC i les 2 restants d'ample ibèric), i tres andanes, que se situen en el costat nord. L'arribada de l'alta velocitat ha necessitat l'espai adjacent per a la construcció de la zona d'embarcament, així com per a connectar les andanes destinades als serveis d'alta velocitat amb l'edifici de viatgers de l'actual estació.
A més, existeixen espais destinats a estacionament de taxis, vehicles de lloguer, autocars i zona de proveïment de trens, entre d'altres.
El tram Monforte del Cid-Múrcia, cofinançat pel FEDER, té una longitud de 61,7 km, dels quals 46,2 km estan situats en la província d'Alacant i els restants 15,5 km a Múrcia. La seua posada en servei permetrà connectar Elx, la Vega Baixa i Múrcia a la xarxa d'alta velocitat.
Aquest tram està dividit en els subtrams Monforte del Cid-túnel de Callosa de Segura (33,5 km) i túnel de Callosa de Segura-Múrcia (28,2 km).Les seues infraestructures més singulars són els túnels de Callosa de Segura (2.020 m), el Murón (1.730 m), Elx (1.288 m), la Temorosa (430 m), i el Carrús (371 m), tots ells situats en la província d'Alacant i que sumen una longitud total de 5.839 m, el que representa el 9,46 % del total del trajecte.
En aquest tram, es contempla també l'execució d'actuacions en cinc estacions del trajecte, de les quals tres (San Isidro-Albatera-Catral, Oriola i Beniel) ja es troben en servei en ample convencional.
Accessos a Múrcia
Les obres de la primera fase del projecte d'integració del ferrocarril en la capital de la regió es troben actualment en execució.Aquestes obres seran compatibles amb altres actuacions en fases posteriors com l'adequació de la plataforma existent i implantació del tercer carril en una via del tram d'accés a Múrcia, des de la variant d'El Reguerón fins a l'estació de Múrcia del Carmen.
En aquest tram s'ha construït la pèrgola més gran existent en la xarxa nacional ferroviària d'alta velocitat, dissenyada per a travessar el canal d'El Reguerón.
En fases posteriors, es durà a terme l'ampliació del soterrament, la supressió del pas a nivell de Los Garres i la permeabilització del traçat