Línia Madrid - Valladolid

El procés constructiu es va desenvolupar des dels criteris de compliment del termini d'execució i mínim impacte ambiental.

La connexió del tub est, es va realitzar el dia 5 de maig de 2005 en un acte d'inauguració presidit per la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. Un mes més tard van concloure els treballs amb la connexió del tub oest.Atés que les obres van començar el 28 de setembre de 2002, el temps total invertit va ser d'aproximadament 32 mesos.

El túnel de Guadarrama constitueix la pedra angular de les línies d'alta velocitat que uniran Madrid amb les principals ciutats del nord i nord-oest d'Espanya.

Després de la seua posada en funcionament, el trajecte Madrid-Segòvia es cobreix en quasi 22 minuts, i es pot completar el viatge fins a Valladolid en 55 minuts.

En el seu perfil longitudinal, des del costat de Madrid, els túnels arranquen a una altitud de 998 metres i aconsegueixen la cota màxima de 1.200 metres amb un pendent mitjà d'1,5 % per a després descendir fins als 1.114 metres ja en l'eixida de Segòvia amb un pendent de 0,9 %.

El traçat del túnel discorre entre els termes municipals de Miraflores de la Sierra i Segòvia. El seu perfil geològic presenta cinc grans trams segons la naturalesa de les principals unitats que travessa el traçat, i hi apareixen granits i gneissos de gran consistència, duresa i abrasivitat.

Gràfic perfil morfològic i geològic

Des del punt de vista descriptiu, es tracta un túnel de doble tub, amb una separació de 30 m entre eixos i 28,4 km de longitud.

Tots dos tubs es troben connectats entre si per galeries d'emergència situades cada 250 metres.

El massís de Guadarrama està declarat zona especialment protegida. Condicionant aquest pel qual es va descartar l'ocupació d'atacs intermedis en la seua construcció, i va recórrer a quatre tuneladores, dues per cadascun dels tubs que componen el túnel.

Aquestes màquines van ser dissenyades de forma específica per a roca extradura i que s'adaptaren a les característiques del traçat i la geologia del massís de la Serra de Guadarrama.

Com a dada que dona idea de la magnitud de l'obra, cal assenyalar que entre les quatre màquines s'han extret més de 4 milions de metres cúbics de roca.

Les tuneladores van ser del tipus "doble escut", una espècie de fàbrica mòbil de túnels. Aquestes màquines ofereixen alts nivells de seguretat, productivitat i rendiment.

Cadascuna de les tuneladores, dues des de la boca sud, a Madrid, i les altres dues des de la boca nord, a Segòvia, van avançar a un ritme mitjà al voltant de 16 metres diaris, si bé s'han arribat a aconseguir prop dels 1.000 metres excavats en un mes.Simultàniament al procés de perforació, les tuneladores van col·locar els anells de dovelles que conformen el revestiment intern del túnel.

El diàmetre d'excavació d'aquestes tuneladores és de 9,5 metres aproximadament i, una vegada recobert per l'anell de dovelles de 32 centímetres de grossària, es queda reduït a 8,5 metres.

Després d'aquest procés, el túnel queda llest per a la instal·lació de la resta d'elements ferroviaris.

Un túnel és el tipus d'infraestructura de transport la construcció i l'existència del qual causa menor impacte sobre l'entorn natural. A més, en aquest projecte es va prendre la decisió de perllongar-los aproximadament 1.000 m perquè no afectaren zones protegides i d'alt valor ambiental.

Des de l'inici es van implantar les mesures necessàries per a la integració mediambiental de les obres i per a protegir el sistema hidrològic, la fauna i la vegetació.

Seguint la Declaració d'Impacte Ambiental, quasi el 30 % del material excavat es va aprofitar per a la fabricació de formigó, en les plantes de dovelles.La resta es va disposar en abocadors autoritzats per les autoritats mediambientals.

El túnel compta amb galeries d'interconnexió, situades cada 250 m. Si bé durant el procés de construcció es van perforar aquestes galeries cada 1.000 metres amb la finalitat de garantir la seguretat dels treballadors.

A la meitat del túnel, entre els dos tubs, està la sala d'emergència, de 500 m de longitud, amb capacitat per a 1.200 persones.

La sala d'emergència compta amb un sistema de ventilació propi que li garanteix aire fresc durant 48 hores en cas d'incendi.

Els túnels estan controlats per un centre de control des del qual se supervisen les instal·lacions de ventilació, ventilació de galeries i sala d'emergència, energia, il·luminació, senyalització, comunicacions i detecció i extinció d'incendis.