Línia Madrid - Galícia
Eix Orense - Santiago
L'Eix Orense-Santiago forma part del denominat Corredor Ferroviari Nord-Nord-oest, que permetrà la connexió del nord-oest amb el centre i el nord peninsular a través de l'Eix Madrid-Segòvia-Valladolid.
Connecta a Santiago amb l'Eix Atlàntic (Ferrol-la Corunya- Santiago-Pontevedra-Vigo-Frontera portuguesa), també en construcció. La finalització dels treballs de millora integral i electrificació en el tram de l'Eix Atlàntic entre Santiago i la Corunya, amb una longitud de 62 km, va afavorir l'entrada en servei, el 10 de desembre de 2011, de la nova connexió entre Orense i la Corunya, de 150 km de longitud.
La inversió total estimada de les obres del tram Orense-Santiago (plataforma, via i instal·lacions) ascendeix a 2.547 milions d'euros.Afegint-hi les inversions del tram entre Santiago i la Corunya, el Govern d'Espanya n'ha destinat més de 3.300 milions a la construcció.
El traçat de 87,5 km s'ha dissenyat amb els més alts paràmetres de qualitat per a doble via electrificada d'ample internacional UIC (1.435 mm), encara que, en una primera etapa, s'ha optat per instal·lar via d'ample ibèric (1.668 mm) amb travessa polivalent, i s'evita així que l'Eix es quede aïllat fins a la posada en servei de la línia d'alta velocitat Madrid – Galícia, entre Olmedo/Medina del Campo i Orense. Amb aquesta solució no resulta necessari construir nous canviadors d'ample, ni instal·lació de tercer carril en la línia Santiago – la Corunya.
La nova línia incorporarà els més avançats sistemes de senyalització i seguretat ferroviària.
Es tracta d'una línia de gran complexitat constructiva per l'accidentada orografia que travessa.Per a salvar-la ha sigut necessària la construcció de 31 túnels, que sumen 29,3 km sota terra, i 38 viaductes, que totalitzen 20,4 km de longitud.Més del 57 % de tot el recorregut discorre en túnel o en viaducte.
- 38 viaductes al llarg de 20,4 km
- 31 túnels al llarg de 29,3 km
Viaductes
Entre els viaductes, destaquen per la seua longitud el viaducte sobre el riu Arenteiro (1.444 m), Viñao (1.357 m) i Deza 1 (913 m).
Pel que fa a l'altura, el viaducte sobre el riu Barbantiño té l'altura de pila més alta amb 97,9 m.
Túnels
En aquesta zona del traçat es troben els túnels de major longitud, entre els quals destaca, per ser el més llarg de l'Eix Orense- Santiago el túnel de Burata amb 4.068 m de longitud. Aquest túnel compta, a més, amb una galeria paral·lela, de secció inferior i connectada al túnel principal cada 250 metres, per la qual poden accedir vehicles tant per a operacions de manteniment com d'emergència.
Altres túnels a destacar són: El túnel d'Outeiro (2866 m), Piteira (2.135 m), San Fiz (2.135 m), Mundín (1.112 m) i Barro (1.494 m).
Viaductes
En el tram Lalín-Santiago trobem diversos viaductes singulars, entre els quals caldria destacar per la seua tipologia el viaducte Rego das Llepes (287 m) amb l'arc superior de tirants en l'encreuament amb l'autopista AP-53.
El viaducte sobre el riu Deza (1.175 m) i el viaducte d'O Eixo (1224.4 m) tenen arcs centrals que han sigut construïts pel procediment d'abatiment dels semiarcs, amb una altura de 96 i 84 m respectivament.
El viaducte del riu Sáramo (1.465 m) és el de major longitud de tota la línia.
Finalment, cal fer esment al viaducte de l'Ulla, que ha sigut mereixedor del Premi San Telmo 2011, concedit pel Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Galícia a la millor obra d'enginyeria civil executada en la comunitat gallega.També ha rebut el premi a la millor realització d'obra civil de l'Asociación Cientifico-técnica del Hormigón Estructural (ACHE).
El viaducte té una longitud de 630 m, altura màxima de pila de 116,9 m i un gran arc central de 168 m de llum, el qual s'ha construït utilitzant dos carros d'avanç en volada, la qual cosa marca l'autèntica dificultat del projecte constructiu d'aquesta obra civil.
Les seues dimensions fan que el viaducte sobre el riu Ulla siga el més alt d'Espanya, tant en altura de piles com en la fletxa de l'arc central (104,4 m).
La tipologia del viaducte va ser adoptada per a salvaguardar el sistema fluvial Ulla-Deza i així complir les exigències de la Declaració d'Impacte Ambiental.
Altres viaductes importants d'aquesta part del recorregut són els següents: Martixe (974 m), Covas (975,2 m) i Besteiros (730 m).
Túnels
En el tram Lalín-Santiago s'han executat un total de 19 túnels.
Els túnels de major longitud són el túnel de Carboeiro (1.420 m), Vilar do Xesta (1.215 m), Marrozos ( 1.158 m),Vila de Cruces (890 m.), O Curro (840 m), Agro (820 m) i el túnel d'A Pena (810 m).
Part del pressupost de construcció de les línies es destina a garantir-ne la integració ambiental, i així s'assegura el compliment de les Declaracions d'Impacte Ambiental (DIA) i es realitzen millores a l'entorn de forma voluntària.
En alguns punts de la línia Orense-Santiago, les actuacions mediambientals han suposat fins al 33 % del pressupost, concretament en el subtramo Lalín (Anzo)-Lalín (Baxán).
Entre les mesures preses destaquen la protecció de l'ecosistema dels rius, la flora i la fauna de l'espai pel qual discorre el corredor ferroviari, així com minimitzar l'impacte paisatgístic, sonor i visual.
D'aquesta manera, es contempla la plantació de prop de 160.000 arbres, així com 2,9 milions de metres quadrats d'hidrosembra i 647.000 m2 de sembra.La protecció contra el soroll s'aconseguirà mitjançant la col·locació de 13.165 m2 de pantalla acústica i 640 m lineals de pantalles arbòries. Així mateix s'hi han habilitat més de 20 passos de fauna a diferent nivell, així com 134 mecanismes de fuita per a la fauna que poguera penetrar en el tancament de la plataforma.
D'altra banda, s'ha treballat en estreta col·laboració amb la Direcció Xeral de Patrimoni Cultural de la Xunta de Galícia per a garantir la conservació del patrimoni arqueològic afectat per la construcció de la nova connexió ferroviària.A aquest efecte s'han dut a terme sondejos i seguiments arqueològics, protecció i catalogació de nous elements, intervencions i excavacions arqueològiques.
Al llarg del traçat ha calgut tindre en compte l'existència d'elements de reconegut valor cultural com l'hórreo de Carboeiro, el molí de Reguengo o el jaciment Castriño de Bendoiro.A més s'ha traslladat i destacat el Cruceiro de Pazos i s'ha excavat i destacat la Mámoa de Cousa Nova.
De la mateixa manera, en el disseny de determinades estructures s'ha tingut en compte la presència d'elements catalogats com a patrimoni cultural, tal com es va fer en el viaducte sobre el riu Portos, per la seua proximitat amb Posa't Ceballos, o l'hórreo inventariat en les proximitats del viaducte del Sáramo.