Línia Còrdova - Màlaga

Infraestructures principals - Túnels i viaductes

La via d’alta velocitat discorre, fins a arribar a Màlaga, des de les planes de Còrdova per la vall d’Abdalajís i la serra d’Huma, a través d’un recorregut en el qual es van construir quinze viaductes-vuit túnels.

VIADUCTES

Alguns d’aquests són especialment interessants per les seves dimensions, el disseny o bé pel sistema que es va aplicar en la seva construcció.

El viaducte sobre el riu Genil és el més llarg de la línia amb 1.390 m. Els d’El Espinazo i Jévar estan separats entre ells per només 32 metres de distància.

Per la seva alçada i longitud és significatiu el viaducte d’El Arroyo de las Piedras, al terme municipal d’Álora. Es va construir per salvar el desnivell que el traçat troba a la sortida sud de túnel d’Abdalajís. És el segon en extensió de tota la línia i consta de 19 pilastres i 20 obertures, amb llums de fins a 63,5 metres i pilastres de fins a 93,5 metres d’altura. El sobre és mixt, construït d’acer i formigó.

Paràgraf de tipus destacat

Viaductes principals:

  • Río Guadalquivir, 880 metres
  • Río Genil, 1.390 metres
  • Arroyo del Salado, 924 metres
  • Espinazo, 870 metres
  • Jévar, 837 metres
  • Arroyo de las Piedras, 1.220 metres
TÚNELS

Per creuar la Serralada Bètica s’han construït diversos túnels la longitud total dels quals suma 19 quilòmetres.

Per a la ciutat de Màlaga, l’arribada de l’alta velocitat va significar una nova configuració urbana en la qual el soterrament de les vies va permetre la integració del ferrocarril a la capital malaguenya. El passadís soterrat comprèn dos túnels paral·lels i adossats de 1.932 metres de longitud, un per a dues vies d’ample UIC i l’altre per a dues vies d’ample ibèric.

 

Paràgraf de tipus destacat

Túnels principals:

  • Gobantes, 1792 metres
  • Espartal, 2002 metres
  • Cártama, 2.424 metres
  • Gibralmora, 3.217 metres
  • Abdalajis, túnel bitub de 7.280 i 7.300 metres
    El més llarg d’Andalusia fins a la construcció del túnel de Sorbas, a Almeria

TÚNEL D’ABDALAJÍS

El més important de tots els túnels de la línia, per la seva longitud (més de 7 km) i per la complexitat del terreny que travessa és el túnel d’Abdalajís que, des dels voltants de l’estació d’Antequera Santa Ana i a l’oest de l’embassament del Guadalhorce, travessa la serra del mateix nom.

 

Els més de set quilòmetres de longitud del túnel travessen una zona de gran complexitat hidrogeològica, en la qual el subsol és una contínua cadena d’aqüífers. Els estudis realitzats en la fase de projecte van aconsellar optar pel traçat escomès, com el de menor afecció possible als aqüífers, ja que l’alternativa per la zona de El Torcal d’Antequera afectava aqüífers de dimensions més grans i obligava a fer túnels més llargs.

El túnel és de tipologia bitub, amb dos tubs comunicats entre ells per un total de 19 galeries d’evacuació i seguretat separades cada 350 metres.

Les tasques de perforació es van iniciar el novembre de 2003 i es van desenvolupar durant 26 mesos. Dues tuneladores de doble escut es van encarregar de l’excavació principal. La tuneladora del tub Est va ser batejada amb el nom de La Alcazaba, mentre que la del túnel Oest va rebre el nom de La Mezquita.

El túnel va requerir un tractament d’injecció massiva de formigó i l’execució d’un anell d’impermeabilització del revestiment interior, cosa que millora el segellat i permet la recuperació dels aqüífers en què interferia.

Durant les obres, una de les màximes prioritats va ser el compromís amb l’entorn natural, el qual forma part de la política de Responsabilitat Social d’Adif.  Les feines van seguir de manera estricta les directrius de l’Estudi Informatiu i de la Declaració d’Impacte Ambiental. En total, es van destinar 12,8 milions d’euros a garantir la integració ambiental de l’obra, mitjançant l’adopció de mesures de protecció de la fauna, la vegetació i el sistema hidrològic, així com altres destinades a la recuperació ambiental i la integració paisatgística.