Línia Llevant
Recorregut general de la línia
Aquesta línia ha suposat un gran repte d'enginyeria per al nostre país i ha generat moltes construccions ferroviàries úniques, que s'expliquen a continuació amb més detall.
Partint de l'estació Puerta de Atocha, la línia es dirigeix cap a Conca i Motilla del Palancar. En aquesta última localitat de Conca s'ubica la primera bifurcació del projecte, un ramal del qual continua cap a València i Castelló, mentre que un altre es dirigeix cap a Albacete i L'Alzina. En aquesta localitat hi ha una altra bifurcació que connecta amb el corredor Mediterrani d'altes prestacions entre Barcelona i Almeria. Aquí, un tram es dirigeix cap a Xàtiva i València, i l'altre, continua cap al sud-est, el mateix que arriba fins a Monforte del Cid, on es bifurca el tram directe cap a Alacant i el tram cap a Múrcia i Cartagena.
Inicialment, els trens d'alta velocitat cap a Sevilla i el Llevant circulen utilitzant l'actual infraestructura Madrid - Sevilla fins que se separen a la localitat de Torrejón de Velasco. Posteriorment, es preveu una altra plataforma en paral·lel a la ja citada i connectada amb aquesta. D'aquesta manera, els trens de la línia de Sevilla poden entrar a Madrid per la de Llevant i viceversa.
Aquest tram discorre per les províncies de Madrid, Toledo i Conca, fins a Motilla del Palancar, on enllaça amb els trams direcció Albacete i València.
S'inicia al voltant del punt quilomètric 27 de la línia de Madrid - Sevilla, als voltants de la localitat madrilenya de Torrejón de Velasco.
Totes les connexions es realitzen a diferent nivell, mitjançant les corresponents bifurcacions a desnivell. La geometria dissenyada permet la connexió tant amb la doble via actual Madrid - Sevilla en servei com amb la futura quadruplicació.
El traçat travessa la Reserva Natural del Regajal mitjançant un túnel i es dirigeix cap a la localitat d'Horcajada y los Altos de Cabreja, que se supera mitjançant el túnel de longitud més llarga del tram, de gairebé 4.000 m.
Després, creua la muntanya de Conca mitjançant el túnel del Bosque amb més de 3.100 m de longitud i, a continuació, travessa un tram de 2 km amb pendent de dues mil·lèsimes en el qual s'ubica l'Estació de Conca Fernando Zóbel.
A la localitat de Fuentes, a Conca, s'ha trobat, gràcies a les obres, un jaciment de fòssils de dinosaures.
Després de passar Fuentes, la línia arriba a la primera gran bifurcació de tota la línia, a Motilla del Palancar, d'on parteix el ramal directe cap a València i el que es dirigeix en direcció sud cap a Albacete.
Infraestructures destacades del tram Torrejón - Motilla de l'Palancar:
- El túnel del Regajal (tram Aranjuez-Ontígola)
de 4,7 km de longitud és un dels elements més importants de tota la línia, tant per la seva complicada execució des del punt de vista geològic i geotècnic, com pel valor mediambiental de la zona travessada, ja que a les rodalies hi ha el conegut com a "mar d'Ontígola", un aiguamoll situat a la Reserva Natural del Regajal (Toledo). - TÚNEL D'HORCAJADA (tram Horcajada - Naharros)
4.000 metres - ESTACIÓ DE CUENCA FERNANDO ZÓBEL
- VIADUCTE RIU CIGÜELA. (passat Tarancón)
1.600 metres
La part més complexa del tram tant des del punt de vista orogràfic com ambiental és l'encreuament amb el riu Xúquer.
Un cop superada aquesta dificultat orogràfica arribem, doncs, a la plana d'entrada a la ciutat d'Albacete, on conclou el tram en la seva estació actual, que s'ha reformat per rebre l'alta velocitat, a més de ser una estació important de pas de la línia que continuarà cap a Alacant i Múrcia.
L'arribada de l'alta velocitat a Albacete implica la modernització de tots els seus serveis ferroviaris i la construcció d'un nou edifici de viatgers.
El projecte ha modernitzat les instal·lacions d'Albacete per adaptar-les als nous usos que exigeix l'arribada de l'alta velocitat i per crear una completa xarxa de serveis complementaris per als viatgers.
Consta de gairebé 25 km de túnels, més 11 km de viaductes i una estació al voltant de les poblacions de Requena i Utiel.
Es tracta d'un tram emblemàtic dins de la línia d'alta velocitat i d'enorme dificultat tècnica i màxima exigència en la seva construcció atesa l'orografia del terreny travessat en diversos punts del tram.
Part des de la connexió amb el tram d'Albacete, a Motilla del Palancar, i discorre per les províncies de Conca i València.
El traçat avança sense grans dificultats, al costat de l'Autovia A-3, fins a la Reserva Natural Las Hoces del Cabriel. En aquesta zona s'inicien importants obres d'enginyeria amb una successió de túnels i viaductes d'enorme complexitat tècnica.
Aquí se situa el viaducte de l'embassament de Contreras que, amb 261 metres de llum, batrà el rècord de l'arc de formigó més gran de la xarxa ferroviària europea.
Un cop superades les dificultats orogràfiques de Las Hoces, comença la segona part del traçat que, en el seu origen, discorre per terrenys plans i de pendents suaus.
En aquesta zona es troba, entre les infraestructures més significatives, el viaducte sobre el riu Magre i l'A3, a prop de la població de San Antonio de Requena i a l'estació Requena - Utiel.
A partir d'aquest punt la línia comença un continu descens fins a la denominada Foia de Bunyol, passant per la serra de la Cabrera.
En aquesta zona es troba el túnel de la Cabrera, que és el més llarg amb diferència de tota la línia, amb 7.250 m. La seva excavació s'ha produït mitjançant una tuneladora, una màquina que per primera vegada es feia servir a la Comunitat Valenciana.
Des que es van iniciar les obres, la tuneladora ha batut fins a 7 vegades el rècord mundial d'avanç diari de perforació.
Superada la serra de la Cabrera, la línia s'apropa a l'última part del traçat, entre Bunyol i València.
En aquesta zona destaquen les infraestructures del túnel artificial de Torrent, de gairebé 3.000 m, així com el pas sobre la rambla del Gall, constituït per una successió de viaductes i pèrgoles que creuen altres vies de transport.
L'arribada a València es realitza mitjançant un viaducte singular sobre el riu Túria, que inclourà dues vies d'ample mixt per al trànsit de mercaderies d'Almussafes.
L'alta velocitat suposarà una notable transformació en tota la xarxa arterial ferroviària de la capital del Llevant, ja que es milloraran addicionalment les instal·lacions i els serveis d'ample ibèric.
L'entrada a València es produeix mitjançant un soterrament de 4.200 m de longitud.
L'estació del Nord serà remodelada i ampliada per acollir els nous serveis ferroviaris.
Pel que fa als terrenys recuperats per a la ciutat, l'actuació més destacada serà la creació d'un parc urbà de grans dimensions.
Fins que es realitzin les obres de la nova estació del Nord, els serveis d'alta velocitat es prestaran a la nova estació de València Joaquín Sorolla, situada a l'oest de l'actual estació.
Infraestructures destacades del tram Motilla del Palancar - València
VIADUCTE EMBASSAMENT DE CONTRERAS (tram Contreras - Villargordo del Cabriel)
Té, fins al moment, l'arc més gran que s'ha fet en un pont de formigó de la xarxa ferroviària espanyola, amb 261 metres d'obertura i una alçada màxima de 37 metres. El viaducte ha estat dissenyat per l'enginyer Javier Manterola. Té una longitud de 578,25 metres i la seva construcció ha suposat un veritable repte per la seva dificultat tècnica en matèria de construcció i enginyeria ferroviària.
VIADUCTE DE L'ISTME. (Tram Contreras - Villargordo del Cabriel)
830 m i una altura sobre l'aigua de 80 m
VIADUCTE SOBRE EL RIU MAGRE I L'A-3
1.158 metres. Salva la carretera CV-450, l'autovia A-3 i evita l'afecció a la vega del riu Magre, d'alta qualitat agrícola. Tot això, mitjançant piles l'altura màxima de les quals amb prou feines supera els 15 metres.
NOVA ESTACIÓ REQUENA - UTIEL (subtram San Antonio de Requena i Requena)
La seva construcció s'ha realitzat seguint un model de sostenibilitat, fet que implica assumir un compromís especial de respecte del medi ambient i la minimització de l'impacte ambiental, a més de l'ús coherent de l'energia i els recursos naturals.
TÚNEL DE LA CABRERA
7.250 m. Situat entre les localitats de Setaigües i Bunyol, a la província de València, és una de les obres més significatives i complexes de la nova línia. Format per dos tubs paral·lels, disposa de galeries de connexió cada 400 metres. La seva excavació s'ha realitzat mitjançant una tuneladora de doble escut. Després d'acabar un dels dos tubs, la tuneladora es va desmuntar i es va tornar a muntar per continuar l'excavació de l'altre tub. Durant les obres de perforació del túnel s'ha aconseguit superar set vegades el rècord mundial diari d'avançament de perforació amb una tuneladora de grans dimensions. El setembre de 2007, es va superar per primera vegada el rècord mundial d'excavació en un sol dia de 65,6 m i de col·locació de 41 anells de formigó. El màxim assolit fins a la data s'havia aconseguit a l'agost de 2008, amb la perforació de 92,8 m i la col·locació de 58 anells de formigó en un dia.
TÚNEL ARTIFICIAL DE TORRENT
2.990 metres
VIADUCTE DE L'A-3 I RAMBLA DEL GALL
930 metres. Pas sobre l'A3 i La rambla del Gall. Està constituït per una successió de viaductes i pèrgoles. La primera de les dues pèrgoles creua per sobre de l'A-3, el viaducte central ho fa per damunt de la riera del Gall i, la segona de les pèrgoles, per damunt del ferrocarril d'ample convencional Madrid - València.
PÈRGOLA AL TRAM PICANYA - VALÈNCIA
Punt en el qual conflueixen dues línies d'alta velocitat: Madrid - València (directe per Motilla del Palancar) i la procedent de Xàtiva-València.
VIADUCTE RIU TÚRIA
571 metres. El tauler, d'una amplada de 23,5 metres, permet disposar sobre ell, a més de la doble via d'alta velocitat, les instal·lacions i la via d'ample mixt procedent d'Almussafes per al trànsit de mercaderies.
ESTACIÓ VALÈNCIA JOAQUÍN SOROLLA
L'estació disposa de sis vies d'ample internacional i tres d'ample ibèric. També inclou canviador d'amples que permet la circulació de trens per la línia d'alta velocitat i les línies convencionals d'ample ibèric.
El conveni entre el Ministeri de Foment, la Generalitat Valenciana, l'Ajuntament de València, Renfe i GIF per a la remodelació de la xarxa arterial ferroviària de la ciutat de València es va signar el 26 de febrer de 2003 i va sortir publicat al núm. 4525 del DOGV, del 19 de juny de 2003.
València parc central
La societat Valencia Parque Central continua treballant per a la integració del ferrocarril a València.
Constitueix el segon gran tram de la línia, en servei des del juny de 2013, i és el que ha permès portar l'alta velocitat a la Costa Blanca.
El traçat inclou la construcció d'importants infraestructures i afegeix dos noves destinacions a la llista de ciutats amb connexió AVE: Villena i Alacant. Al llarg del traçat s'han construït 27 viaductes i quatre túnels. Té dues grans bifurcacions: el nus de l'Alzina i la bifurcació de Monforte del Cid.
El nus de l'Alzina està situat a la confluència de les províncies de València, Albacete i Alacant. És el punt de bifurcació i confluència dels trànsits ferroviaris que connecten entre si Madrid/Albacete, València i Alacant/Múrcia.
A Monforte del Cid, la plataforma es bifurca en direcció Alacant, per una banda, i cap a Elx, Oriola i la Regió de Múrcia, per l'altra.
La nova estació de Villena Alta Velocitat, acosta l'alta velocitat a les comarques de l'interior i a municipis de les províncies limítrofes amb l'Alt Vinalopó.
A Alacant, l'arribada de l'alta velocitat ha suposat una notable transformació en tota la seva xarxa ferroviària i l'adaptació de la seva estació als nous trànsits, amb una important millora de les instal·lacions i els serveis.
Aquest trajecte ja inclou un total de 100,5 km de via en ample ibèric, adaptada per a l'alta velocitat, que es posarà en funcionament un cop es construeixin els dos grans trams de via: Albacete - Variant d'Alpera, i Variant d'Alpera - Nus de l'Alzina.
Entre el Nus de l'Alzina i Xàtiva (Fase I), les obres projectades consisteixen en l'adequació de la plataforma, el muntatge de via, l'electrificació i les instal·lacions per a doble via d'ample ibèric destinada al futur trànsit de mercaderies, trens regionals i rodalies.
Un cop posada en servei aquesta doble via, es desviarà tot el trànsit per acollir-la i s'iniciaran les obres de la segona fase, que consisteixen en l'adequació de l'actual plataforma per al trànsit de viatgers d'alta velocitat en doble via d'ample internacional.
És el tram que coincideix amb el corredor Mediterrani d'altes prestacions entre Barcelona i Almeria. Circula en paral·lel amb la via convencional ja existent.
Al subtram tram Xàtiva - L'Ènova es va trobar un jaciment arqueològic romà que va obligar a modificar el projecte original amb la construcció de dos viaductes que permetessin preservar-lo.
VIADUCTE SOBRE EL RIU XÚQUER
Aquesta infraestructura destaca pel seu procés constructiu, que es va realitzar mitjançant una construcció en un lloc adjacent i càrrega fins a la seva ubicació definitiva. Té tres obertures amb obertures de 32, 80 i 32 metres respectivament.
L'entrada en explotació del tram d'alta velocitat entre València i Castelló, el 23 de gener de 2018, suposa un nou i important impuls en el corredor Mediterrani, a més d'una millora del sistema de transport interregional, ja que facilita la vertebració de la província de Castelló amb Madrid i Castella-la Manxa.
En aquesta primera fase, Adif AV ha dut a terme l'adaptació a l'ample mixt d'una de les vies del tram València - Castelló, de 74 km de longitud, mitjançant la implantació d'un tercer carril i de tots els elements de la superestructura associats (electrificació, instal·lacions de seguretat i comunicacions, estacions, etc.).
Les obres tenen com a objectiu habilitar la infraestructura ferroviària perquè sigui apta per a circulacions tant d'ample estàndard (1.435 mm) com d'ample convencional (1.668 mm), fet que permet l'arribada de l'alta velocitat a Castelló i compatibilitzar-la amb la circulació dels trens de rodalies, de mitja i de llarga distància, a més dels de mercaderies.
A la província d'Alacant s'estan construint 119 km de la línia. El tram discorre des de la variant de l'Alzina fins a Monforte del Cid, on la plataforma es bifurca en direcció Alacant, per una banda, i cap a Elx, Oriola i la Regió de Múrcia, per l'altra.
En el seu recorregut ha estat necessari realitzar infraestructures destacades, com el viaducte de Vinalopó que, amb 1.481 metres, és el més llarg de tota la línia d'alta velocitat, o bé el túnel de Las Barrancadas, que travessa la serra de Cambra i l'Ombria de Salines (que, a més, és el més llarg de tota la província d'Alacant).
La nova estació de Villena facilita l'accés a l'alta velocitat als ciutadans de les comarques interiors d'Alacant i nord de Múrcia.
A Monforte del Cid està situada la bifurcació de les futures línies d'accés a la Regió de Múrcia i a la capital alacantina.
Els trens d'alta velocitat van entrar a Alacant soterrats a través d'un trajecte de 2 km aproximadament.
L'alta velocitat suposarà una notable transformació de tota la xarxa arterial ferroviària d'Alacant, ja que es milloraran, a més, les instal·lacions i els serveis d'ample ibèric.
L'estació ha estat ampliada i remodelada per allotjar els nous serveis ferroviaris.
TÚNEL DE LAS BARRANCADAS
2.890 metres de longitud (tram Sax - Elda)
VIADUCTE DE VINALOPÓ
1.481 metres. És el més llarg de la línia d'alta velocitat. Es troba a la comarca del Mig Vinalopó, en concret, al tram de Monòver a Novelda. És una zona d'enorme dificultat tècnica atès que els seus continus desnivells han obligat a l'adopció de diferents solucions viàries i ferroviàries, hidrològiques, agrícoles i de serveis.
BIFURCACIÓ MONFORTE DEL CID
El nus ferroviari de distribució de l'alta velocitat cap a la ciutat d'Alacant i a les d'Elx i Múrcia forma un triangle que possibilita la connexió entre les tres poblacions. D'una banda, hi ha la línia d'alta velocitat Madrid - Alacant (5,72 km). A més, inclou altres dues línies, l'accés a Elx i Múrcia, en via doble (4,15 km), i el tancament del triangle mitjançant un ramal, en via única, des de la línia d'accés a Elx fins a la línia Madrid - Alacant (2,66 km).
ESTACIÓ DE VILLENA ALTA VELOCITAT
La nova estació d'alta velocitat se situa en uns terrenys situats 6 km al sud de Villena i a 2,5 km a l'oest de l'autovia A-31.
A l'edifici, que tindrà una superfície de 4.526 m² i dues andanes, s'aplicaran criteris de sostenibilitat integral, tant en el seu disseny com en la seva construcció i gestió.
ESTACIÓ D'ALACANT
Les obres d'adaptació de l'estació d'Alacant a l'alta velocitat s'emmarquen dins del tram Accessos a Alacant, Fase II, delimitat en un extrem pel tram Accessos a Alacant, Fase I i, en l'altre extrem, per l'estació d'Alacant, al llarg de terrenys ferroviaris de la capital alacantina.
Les obres estan finançades per la Sociedad Alta Velocidad Alicante Nodo de Transportes (Avant), formada pel Ministeri de Foment (a través d'Adif i Renfe Operadora), la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament d'Alacant.
L'ampliació de l'estació s'ha efectuat mitjançant una platja de sis vies (quatre d'ample internacional UIC i les dues restants, d'ample ibèric), a més de tres andanes que se situen a la banda nord. L'arribada de l'alta velocitat ha exigit l'ús de l'espai adjacent per a la construcció de la zona d'embarcament, així com per connectar les andanes destinades als serveis d'alta velocitat amb l'edifici de viatgers de l'actual estació.
A més, hi ha espais destinats per a l'estacionament de taxis, vehicles de lloguer, autocars i zona d'abastament de trens, entre d'altres.
El tram Monforte del Cid - Múrcia, cofinançat pel FEDER, té una longitud de 61,7 km, dels quals 46,2 km estan situats a la província d'Alacant i els restants 15,5 km, a Múrcia. La seva posada en servei permetrà connectar Elx, Baix Segura i Múrcia a la xarxa d'alta velocitat.
Aquest tram està dividit en els subtrams Monforte del Cid - Túnel de Callosa de Segura (33,5 km) i Túnel de Callosa de Segura - Múrcia (28,2 km). Les seves infraestructures més singulars són els túnels de Callosa de Segura (2.020 m), El Murón (1.730 m), Elx (1.288 m), La Temerosa (430 m) i El Carrús (371 m), tots ells situats a la província d'Alacant i que sumen una longitud total de 5.839 m, que representa el 9,46% del total del trajecte.
En aquest tram, es preveu també l'execució d'actuacions a cinc estacions del trajecte, de les quals tres (Sant Isidre - Albatera - Catral, Oriola i Beniel) ja presten servei en ample convencional.
Accessos a Múrcia
Les obres de la primera fase del projecte d'integració del ferrocarril a la capital de la regió estan actualment en execució. Aquestes obres seran compatibles amb altres actuacions en fases posteriors, com ara l'adequació de la plataforma existent i la implantació del tercer carril en una via del tram d'accés a Múrcia, des de la variant d'El Reguerón fins a l'Estació de Múrcia del Carmen.
En aquest tram s'ha construït la pèrgola més gran existent a la xarxa nacional ferroviària d'alta velocitat, dissenyada per travessar el canal d'El Reguerón.
En fases posteriors, es durà a terme l'ampliació del soterrament, la supressió del pas a nivell de Los Garres i la permeabilització del traçat.