Línia Madrid - Barcelona - Frontera francesa
Tram Barcelona - Figueres
El 9 de gener de 2013 va començar l'explotació comercial del trajecte complet que uneix Barcelona i Figueres, que té una longitud total de 131 km. La culminació de la línia sencera entre Madrid, Barcelona i la frontera francesa suposa l'inici d'una nova etapa en el desenvolupament del transport ferroviari entre Espanya i Europa.
A més, suposa una millora del sistema de transport interregional, fet que afavorirà el desenvolupament econòmic de les zones per les quals transcorre, amb el que això representa en termes de generació d'ocupació, cohesió social i transformació urbana.
Aquest tram pertany al corredor Mediterrani i és fonamental per augmentar la competitivitat dels serveis de viatgers i mercaderies, fet que ja s'ha anat produint amb la posada en servei de les infraestructures ja acabades.
Més de la meitat de tot el recorregut de la línia d'alta velocitat Barcelona - Frontera francesa ja es trobava en explotació des de finals del 2010, moment en què es van posar en servei 75 km entre Mollet i Girona Mercaderies, i el tram entre l'estació de Figueres -Vilafant i la secció internacional Figueres - Perpinyà.
Gràcies al tercer carril, instal·lat en diferents trams de la xarxa convencional, el 21 de desembre de 2010 van començar els serveis de transport en el primer corredor transfronterer de mercaderies en ample internacional, entre el Port de Barcelona i França, que combina ample internacional i via amb tercer carril. Amb això s'aconsegueix una via nova i ràpida de transport de mercaderies entre Espanya i la resta d'Europa. A Espanya, ha estat la primera vegada que els trens de mercaderies han circulat per una línia d'alta velocitat.
La construcció d'aquest tram ha estat de gran complexitat per les seves dificultats orogràfiques i perquè travessa importants zones urbanes.
El seu traçat, que neix a l'estació de Barcelona-Sants i finalitza a la connexió amb la secció internacional Figueres - Perpinyà, discorre per les províncies de Barcelona i Girona. Entre els elements singulars de la infraestructura destaquen 30 túnels, que sumen 34,3 km, i 60 viaductes, amb una longitud total de 12,6 km.
La construcció del tram ha comportat importants beneficis per a la xarxa d'ample convencional i per a l'urbanisme de les diferents ciutats travessades, gràcies a les obres executades de cobertura o soterrament similars a les efectuades a les localitats del tram Lleida - Barcelona d'aquesta mateixa línia (Lleida, Vilafranca del Penedès i el Prat de Llobregat).
D'aquesta manera, s'han creat nous espais de desenvolupament socioeconòmic, alhora que s'integren plenament les línies ferroviàries en el seu entorn urbà. Gràcies a això s'han augmentat els nivells de seguretat, tant per als ciutadans com en la seva explotació.
Totes les actuacions confirmen la posició d'avantguarda mundial d'Adif en la construcció d'infraestructures ferroviàries.
Aquest túnel connecta les dues estacions d'alta velocitat amb què comptarà Barcelona: Sants i la futura estació de la Sagrera, actualment en construcció.
El túnel ha permès millorar tots els serveis ferroviaris de la ciutat comtal, atès que ha alliberat els altres túnels de Barcelona del trànsit de mitja i llarga distància que passa a circular pel nou túnel, un cop entri en servei.
El 26 de juliol de 2011, la tuneladora Barcino va finalitzar les obres de perforació, després de recórrer gairebé 5,1 km sota el subsòl de Barcelona. Aquest fet va representar un dels avenços més decisius per a la posada en servei el 2012 de la Línia d'Alta Velocitat Barcelona - Frontera francesa.
El túnel té una longitud total de 5,8 km, dels quals gairebé 5,1 s'han perforat amb tuneladora. Les obres de perforació es van iniciar el 26 de març de 2010 i van tenir una durada exacta de 16 mesos. Al llarg d'aquest període es van realitzar quatre parades programades de manteniment.
Aquesta actuació d'Adif ha comptat amb l'aval d'organismes, institucions i tècnics de reconegut prestigi a nivell internacional.
A la dificultat habitual que suposa la construcció de qualsevol túnel urbà s'ha sumat la particularitat que el traçat discorre al costat d'importants edificis del patrimoni arquitectònic i cultural de la ciutat comtal: la Sagrada Família, la Casa Milà i la Torre del Fang.
Per tal d'augmentar-ne la seguretat, el traçat no passa sota aquests edificis, ja que es val de la zona central de l'Eixample, pel carrer Mallorca, l'avinguda Diagonal i el carrer Provença. A més, s'ha realitzat un exhaustiu pla d'auscultació i control, així com complexes actuacions d'enginyeria que han garantit en tot moment la seguretat en la construcció de túnel, sense afectar ni a les estructures dels edificis ni al terreny.
El pas de la nova infraestructura d'alta velocitat per aquest barri és soterrat, una obra efectuada mitjançant un fals túnel entre pantalles de formigó. Les obres han requerit el trasllat de les línies d'ample convencional de Maçanet i Mataró i la construcció d'una nova estació de rodalies.
El pas per la localitat s'ha realitzat mitjançant un túnel de 3.709 m que creua sota el riu Ripoll i travessa la zona urbana sota el corredor ferroviari de la línia d'ample convencional Barcelona - Portbou.
La major part de la perforació (3.017 m) s'ha executat mitjançant tuneladora de tipus EPB (escut de pressió de terres).
La tuneladora, anomenada "Montcada"', va finalitzar les obres de perforació el 28 de setembre de 2011.
Un exhaustiu pla de control i seguiment ha permès garantir en tot moment la seguretat de la construcció del túnel, sense afectar ni les estructures dels edificis ni el terreny.
En aquest municipi s'ha produït una important integració urbana del ferrocarril, fruit de l'acord subscrit el desembre de 2005 entre el Ministeri de Foment, la Generalitat, Adif i l'Ajuntament de Montmeló per al soterrament de la línia d'ample convencional i la d'alta velocitat.
Les actuacions han consistit en la construcció de dos túnels per a les dues línies, de 1.340 m cadascun, realitzats mitjançant el sistema de pantalles. També s'han construït dos nous viaductes sobre el riu Congost i una nova estació per als serveis de rodalies.
La nova estació és un modern edifici plenament accessible des d'ambdós costats del nucli urbà. Té una superfície aproximada de 1.250 m² i dues andanes subterrànies de 240 m de longitud.
La posada en servei de les noves infraestructures d'ample convencional, el 9 d'abril de 2012, va significar que els trens deixessin de circular en superfície pel nucli urbà de Montmeló, després de més de 150 anys fent-ho des que va entrar en servei la línia Barcelona - Granollers.
Amb la finalització de les obres de la tuneladora "Gerunda" es va culminar amb èxit un dels trams més complexos de tota la línia.
El 7 de juliol de 2011, la tuneladora "Gerunda" va finalitzar les obres de perforació, després de perforar 2,9 km. L'excavació s'ha completat en una mica més d'un any i dos mesos des de la posada en marxa de la tuneladora, el dia 21 d'abril de 2010.
El setembre de 2010 va acabar l'excavació del primer túnel entre el polígon de Mas Xirgu i el parc Central. Després, un cop recorregut el mig quilòmetre que ocupa l'estructura de la nova estació, la "Gerunda" va iniciar el segon túnel, on va passar de 26 a 40 metres de profunditat per creuar el riu Ter, per dirigir-se després pel barri de Fontajau cap al pou d'extracció.
El túnel perforat s'enllaçarà amb el túnel de Sarrià, executat mitjançant el mètode tradicional, al qual se sumarà la construcció final d'una estructura soterrada de més de 7 km per travessar Girona.
La seguretat ha estat una prioritat en totes les fases de planificació i execució. Amb l'ajuda d'uns 2.800 dispositius de control s'ha realitzat un seguiment continu de les obres, que no han afectat ni les estructures de les edificacions ni el terreny.
A la nova estació, els serveis d'alta velocitat es presten en quatre vies i dues andanes de 450 metres.
Els viatgers es dirigeixen des del vestíbul actual cap a la zona intermèdia del parc Central, allà on s'ubica l'accés a les noves andanes.
Una estructura transparent aportarà l'entrada de llum natural a la part subterrània.
Aquestes noves infraestructures milloraran l'urbanisme i el sistema de transport públic de Girona, que permetrà més serveis i una reducció del temps de viatge en totes les seves relacions.
Una part important del traçat Barcelona - Figueres discorre per paratges de gran valor ambiental, com ara els parcs naturals del Montseny i el Montnegre i el Corredor. Per garantir la permeabilitat de la fauna s'han construït tres passos específics en el tram Sant Celoni - Riells, i un ecoducte en el tram Riells - Massanes.
Altres actuacions significatives han estat la construcció de passos superiors, com ara dues passarel·les al terme municipal de Vilafant, les canalitzacions fluvials o les operacions de reposició urbanística en ciutats, que han inclòs l'enjardinament i la plantació d'arbres.
Amb l'objectiu de minimitzar l'impacte de la nova línia d'alta velocitat, s'han adoptat altres mesures d'integració, com ara la construcció de 69 pantalles acústiques d'una longitud total de 18,1 km.