Línia Madrid - Galícia

Actuacions efectuades a la línia

Els traçats ferroviaris gallecs sempre han estat condicionats per un accidentat relleu que ha dificultat les comunicacions ferroviàries amb el centre peninsular.

El nou accés a Galícia arrenca a la bifurcació de la Línia Madrid - Valladolid a Olmedo i finalitza a Santiago de Compostel·la, on enllaça amb l'Eix Atlàntic gallec. Es tracta un nou traçat de 434,86 km de longitud.

Tram Olmedo - Zamora. 99 km en servei.

Aquest tram d'alta velocitat, inscrit a la LAV Madrid - Galícia, comença a la LAV Madrid -Segòvia - Valladolid, a l'altura d'Olmedo. Té una longitud total de 99 km en ample estàndard o UIC (1.435 mm) i està dissenyat per a circulacions de fins a 350 km/h. Disposa d'electrificació 2x25 kV de 50 Hz en corrent altern, sistemes de control de trànsit ERTMS i Asfa i sistema de comunicacions mòbils GSM-R.

 

El traçat inclou 15 viaductes, dues pèrgoles, els PAET de Medina i Toro (Zamora), una nova estació a Medina de el Campo i l'adaptació de la ja existent a Zamora.

Entre els punts singulars del traçat destaquen els viaductes sobre el riu Trabancos (874 m), el rierol Pitanza (820 m) i riu Duero (620 m).

Tram Zamora - Lubián. 139,1 km en servei.

El següent tram, Zamora - Lubián, és el més llarg de la línia i va des del centre fins a l'extrem nord-oest de la província de Zamora, en un nou traçat independent de la línia convencional Zamora - La Corunya i a l'est d'aquesta. Després de salvar l'embassament de Ricobayo circula després per terrenys plans al costat de la serra de la Culebra. El terreny es torna més abrupte als voltants de Pobla de Sanabria, amb un traçat a mitja vessant que obligarà a construir petits túnels fins a trobar-se la Portilla del Padornelo, que dona accés a la vall de Lubián, ja limitant amb Galícia.

Adaptació de l'estació de Zamora

Entre les actuacions efectuades per Adif Alta Velocidad a l'estació de Zamora s'han inclòs obres de la plataforma per a via doble al llarg de 2.880 m de longitud a la zona de la pròpia terminal; a més, s'ha efectuat una reordenació completa de la platja de vies, on coexisteixen les vies d'alta velocitat i les corresponents a la línia d'ample convencional Medina - Zamora - La Corunya.

També s'han construït tres andanes amb passos inferiors i marquesines, una nau de manteniment i un nou enclavament electrònic de xarxa convencional, així com la instal·lació d'ascensors, sistemes d'informació i d'il·luminació.

Com a part de la integració de l'alta velocitat a la ciutat de Zamora, es troben a més les obres corresponents a l'adequació i remodelació de l'edifici de l'estació.

Tram Lubián - Ourense. 101,7 km en construcció.

Aquest tram suposa l'entrada de la línia a Galícia. Creua transversalment la província d'Ourense des del límit amb Zamora, al sud-est, amb un traçat que transita per la localitat d'A Gudiña i es dirigeix al nord de l'autopista A-52 fins a la capital provincial.

És el tram més complex de tota la línia des del punt de vista orogràfic i geotècnic. Per aquest motiu, al principi, no es contemplava una via doble en tot el trajecte, sinó que es volia emprar l'actual túnel de Padornelo en via única. Posteriorment, el Ministeri de Foment va reformar els projectes inicials en el sentit de construir un nou túnel de Padornelo per la dreta, en sentit Galícia, deixant el túnel actual per a l'altra via.

La complicada orografia de la zona i la premissa d'aconseguir uns paràmetres propis d'alta velocitat obliguen a fer que gran part del traçat se succeeixi en un túnel fins a la seva destinació final, l'estació d'Ourense - Empalme. Aquesta estació està concebuda per ser un estratègic nus d'alta velocitat, ja que serà l'origen i la destinació no només del tram a Santiago, sinó que també dels trens que es dirigiran a Lugo, d'una banda, i a Pontevedra i Vigo, de l'altra. Es tracta de dues actuacions bàsiques per estendre l'alta velocitat a Galícia.

Tram Ourense - Santiago. 87,1 km en servei.

El quart tram és el primer de la línia que s'ha posat en servei, el 10 de desembre de 2011, alhora que s'estenia el servei fins a La Corunya, després que Adif executés l'electrificació del tram Santiago - La Corunya. 

 

Les obres de construcció de la plataforma es van iniciar el 2004. El recorregut travessa les províncies d'Ourense, Pontevedra i La Corunya en direcció nord-oest, seguint el corredor de l'A-53, fins a enllaçar amb l'Eix Atlàntic prop de Santiago de Compostel·la.

Juntament amb el tram anterior, és la part més complicada de tot el trajecte. Per salvar la difícil orografia de la zona i reduir l'impacte mediambiental, ha estat necessari construir un total de 38 viaductes i 31 túnels, el que suposa més del 57% de la longitud total de tot el tram.

Pel que fa a la línia convencional, escurça la distància actual entre Ourense i Santiago a 38,9 km.

Un aspecte molt important d'aquest tram és el respecte a les zones mediambientalment valuoses que ha travessat, per a la qual cosa s'han adoptat mesures de protecció, recuperació i protecció al patrimoni que en algunes zones han arribat a superar el 33% del pressupost de l'obra.

Tram Santiago - La Corunya, 65,1 km en servei.

Aquest tram pertany a l'Eix Atlàntic, que discorre de nord a sud per la façana atlàntica, entre Ferrol i Portugal, al llarg de 238 quilòmetres.

La línia previa existent ha estat objecte d'una millora integral, mitjançant duplicacions de via, variants de traçat i electrificació del trajecte entre les dues ciutats. El 37,4% del tram està constituït mitjançant estructures singulars; en concret, 17 túnels (20,2 km) i 10 viaductes (2,8 km).

El 10 de desembre de 2011 es va inaugurar la nova connexió entre Ourense, Santiago i La Corunya.