Línea Madrid - Valladolid

El procés constructiu es va desenvolupar sobre la base dels criteris de compliment del termini d'execució i d'un mínim impacte ambiental.

La penetració del tub est es va realitzar el dia 5 de maig de 2005 en un acte inaugural presidit per la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. Un mes més tard, van concloure les obres amb la penetració del tub oest. Atès que les obres van iniciar-se el 28 de setembre de 2002, el temps total invertit va ser d'aproximadament 32 mesos.

El túnel de Guadarrama constitueix la pedra angular de les línies d'alta velocitat que uniran Madrid amb les principals ciutats de nord i nord-oest d'Espanya.

Un cop en funcionament, el trajecte Madrid - Segòvia es cobreix en només 22 minuts, que es pot allargar fins a Valladolid en 55 minuts.

En el seu perfil longitudinal, des del costat de Madrid, els túnels arrenquen a una altitud de 998 metres i arriben a la cota màxima de 1.200 metres amb un pendent mitjà d'1,5% per després baixar fins als 1.114 metres ja a la sortida de Segòvia amb un pendent de 0,9%.

El traçat del túnel discorre entre els termes municipals de Miraflores de la Sierra i Segòvia. El seu perfil geològic presenta cinc grans trams segons la naturalesa de les principals unitats que travessa el traçat, on trobem granits i gneis de gran consistència, duresa i qualitat abrasiva.

Gràfic perfil morfològic i geològic

A nivell descriptiu, es tracta d'un túnel de doble tub, amb una separació de 30 m entre eixos i de 28,4 km de longitud.

Tots dos tubs es troben connectats entre si per galeries d'emergència situades cada 250 metres.

El massís de Guadarrama està declarat zona especialment protegida. Es tracta d'un condicionant pel qual es va descartar l'ús d'atacs intermedis en la seva construcció, de manera que es va recórrer a l'ús de quatre tuneladores, dues per cada un dels tubs que formen el túnel.

Aquestes màquines van ser dissenyades de forma específica per a roca extradura adaptant-se a les característiques del traçat i a la geologia del massís de la serra de Guadarrama.

Com a dada per donar una idea de la magnitud de l'obra, cal assenyalar que entre les quatre màquines s'han extret més de 4 milions de metres cúbics de roca.

Les tuneladores van ser del "doble escut", una mena de fàbrica mòbil de túnels. Aquestes màquines ofereixen alts nivells de seguretat, productivitat i rendiment.

Cadascuna de les tuneladores, dues des de la boca sud (a Madrid), i les altres dues des de la boca nord (a Segòvia), van avançar a un ritme mitjà aproximat de 16 metres diaris, si bé s'han arribat a assolir prop dels 1.000 metres excavats en un mes. Simultàniament al procés de perforació, les tuneladores van col·locar els anells de dovelles que formen el revestiment intern de túnel.

El diàmetre d'excavació d'aquestes tuneladores és de 9,5 metres aproximadament i, un cop recobert per l'anell de dovelles de 32 centímetres de gruix, queda reduït a 8,5 metres.

Després d'aquest procés, el túnel queda preparat per a la instal·lació de la resta d'elements ferroviaris.

Un túnel és el tipus d'infraestructura de transport, la construcció i existència del qual provoquen un impacte més reduït sobre l'entorn natural. A més, en aquest projecte, es va prendre la decisió de prolongar-los aproximadament 1.000 m perquè no afectessin les zones protegides i d'alt valor ambiental.

Des de l'inici es van implantar les mesures necessàries per a la integració mediambiental de les obres i per protegir el sistema hidrològic, la fauna i la vegetació.

Seguint la Declaració d'Impacte Ambiental, gairebé el 30% del material excavat es va aprofitar per a la fabricació de formigó a les plantes de dovelles. La resta es va disposar als abocadors autoritzats per les autoritats mediambientals.

El túnel compta amb galeries d'interconnexió situades cada 250 m. Si bé durant el procés de construcció es van perforar aquestes galeries cada 1.000 metres per tal de garantir la seguretat dels treballadors,

a la meitat del túnel, entre els dos tubs, hi ha la Sala d'emergència, de 500 m de longitud i amb capacitat per a 1.200 persones.

La sala d'emergència compta així mateix amb un sistema de ventilació propi que garanteix aire fresc durant 48 hores en cas d'incendi.

Els túnels estan controlats per un centre de control des del qual se supervisen les instal·lacions de ventilació, la ventilació de galeries i la sala d'emergència, a més de l'energia, la il·luminació, la senyalització, les comunicacions i la detecció i extinció d'incendis.