Línia Madrid-Barcelona-Frontera Francesa
Eix de comunicació d'Espanya amb Europa
Els orígens es remunten a la dècada dels anys 80 del passat segle.El 8 de desembre de 1988, el Consell de Ministres va aprovar el projecte de la línia d'alta velocitat Madrid–Barcelona, inclosa en el Pla de Transport Ferroviari (PTF), aprovat un any abans.El projecte no contemplava una línia per a velocitats de 300 km/h, sinó la duplicació de via en tot el traçat existent amb noves variants al llarg d'aquest. Finalment, es va decidir construir una infraestructura independent en ample UIC i amb paràmetres d'alta velocitat.
Van ser necessaris vint anys per a completar un traçat que travessava zones especialment complicades, com l'eixida de Madrid, el tram Lleida-Martorell o l'entrada a Barcelona.
Els primers trams es van licitar en 1993 i en 1995 es van iniciar els treballs.El tram Madrid–Saragossa–Lleida, de 443 quilòmetres de longitud i una inversió de 4.500 M€, va entrar en servei en octubre de 2003, amb trens Altaria i AVE Serie 100 procedents de la línia Madrid–Sevilla.Inicialment només aconseguien velocitats punta de 200 km/h, durant el període d'implantació d'un nou sistema de senyalització, l'Ertms nivell 1, que en permetria augmentar progressivament la velocitat.Així, en 2006, amb el nou sistema instal·lat per primera vegada a Espanya, els trens AVE van aconseguir velocitats màximes primer de 250 km/h, després de 280 km/h i finalment de 300 km/n en maig de 2007, la qual cosa va reduir considerablement els temps de viatge.
Les estacions d'aquest trajecte inicial, a més de la terminal d'origen Madrid-Puerta de Atocha, van ser Guadalara-Yebes (nova), Calataiud (remodelada i ampliada), Saragossa-Delícies (nova) i Lleida-Pirineus (remodelada).
Inicialmente sólo alcanzaban velocidades punta de 200 km/h, durante el periodo de implantación de un nuevo sistema de señalización, el Ertms nivel 1, que permitiría aumentar progresivamente la velocidad. Así, en 2006, con el nuevo sistema instalado por primera vez en España, los trenes AVE alcanzaron velocidades máximas primero de 250 km/h, luego de 280 km/h y finalmente de 300 km/n en mayo de 2007, lo que redujo considerablemente los tiempos de viaje.
Las estaciones de este trayecto inicial, además de la terminal de origen Madrid-Puerta de Atocha, fueron Guadalara-Yebes (nueva), Calatayud (remodelada y ampliada), Zaragoza-Delicias (nueva) y Lleida-Pirineus (remodelada).
Al maig de 2006, va circular el primer servei comercial entre Madrid i Barcelona mitjançant un tren Alvia de CAF d'ample variable (sèrie 120) que utilitzava un canviador situat a Puigvert (Lleida) per a continuar el viatge directe a Barcelona per la via convencional.
En desembre de 2006, després d'una inversió de 1.613 M€ es van inaugurar altres 108 quilòmetres de la línia corresponents al tram Lleida–Camp de Tarragona i a la variant de Lleida. L'obertura d'aquest tram va suposar la primera connexió entre si de les capitals catalanes mitjançant l'alta velocitat.
Catorze mesos després, en febrer de 2008, es va posar en servei el tram Tarragona–Barcelona, de 98 quilòmetres i una inversió de 2.653 M€, amb la qual cosa es connectava amb alta velocitat les dues principals ciutats espanyoles.
Després d'una inversió global de quasi 9.000 M€, el 20 de febrer de 2008, es va estrenar la connexió d'alta velocitat entre Madrid i Barcelona amb ambdós viatges de trens de la sèrie 103 que van recórrer la distància en 2 hores i 38 minuts.
El tram Barcelona–Figueres, de 131 quilòmetres, ha suposat una inversió superior a 3.700 milions d'euros, sense incloure els fons destinats a les obres d'adequació i construcció de les estacions de Barcelona Sants, Girona i Figueres Vilafant.
La inauguració completa d'aquest tram es va produir el 8 de gener de 2013, en un acte presidit per la seua altesa reial el Príncep d'Astúries.
Catorce meses después, en febrero de 2008, se puso en servicio el tramo Tarragona-Barcelona, de 98 kilómetros y una inversión de 2.653 M€, con el que se conectaba en alta velocidad las dos principales ciudades españolas.
Tras una inversión global de casi 9.000 M€, el 20 de febrero de 2008 se estrenó la conexión de alta velocidad entre Madrid y Barcelona con sendos viajes de trenes de la serie 103 que recorrieron la distancia en 2 horas y 38 minutos.
El tramo Barcelona-Figueres, de 131 kilómetros, ha supuesto una inversión superior a 3.700 Millones de euros, sin incluir los fondos destinados a las obras de adecuación y construcción de las estaciones de Barcelona Sants, Girona y Figueres Vilafant.
La inauguración completa de este tramo se produjo el 08 de enero de 2013, en un acto presidido por su Alteza Real el Príncipe de Asturias.
Al principi, es va utilitzar més de la meitat de la longitud de tot el tram (75 km) per trens de mercaderies, en dues seccions, una entre Mollet i Girona Mercaderies i una altra a Figueres.Això va possibilitar que el 21 de desembre de 2010 es produïra a Espanya la primera circulació d'un tren de mercaderies en ample UIC per línia d'alta velocitat. El servei és possible gràcies a combinar infraestructures en ample internacional amb infraestructures de la xarxa convencional en les quals s'ha instal·lat via amb tercer carril.
Dues de les infraestructures més destacades construïdes entre Barcelona i Figueres són els túnels urbans de Barcelona i de Girona.La perforació amb tuneladora de tots dos túnels va finalitzar en juliol de 2010.
Altres infraestructures destacades del tram són l'estació de la Sagrera (en fase de construcció), el segon túnel urbà de Montmeló i el túnel de Montcada i Reixac, executat també amb tuneladora.
La línia Madrid–Barcelona enllaça amb el tram internacional en una nova estació, Figueres-Vilafant.Des de desembre de 2010 aquesta estació és el punt de transbord de la relació ferroviària Barcelona–París, fins a l'entrada en explotació de la connexió directa d'alta velocitat entre Barcelona i París.
El punt final del corredor i enllaç amb les xarxes europees d'alta velocitat és la secció internacional Figueres-Perpinyà, en servei des de desembre de 2010. És un tram apte per a trànsits de viatgers i mercaderies.La seua construcció s'ha realitzat per un consorci francoespanyol en règim de concessió, amb una inversió de 1.100 M€.D'una longitud total de 44,4 quilòmetres, 19,8 discorren per territori espanyol i 24,6 per França.La barrera dels Pirineus s'ha salvat amb el túnel de Pertús, de 8,2 quilòmetres.
El punto final del corredor y enlace con las redes europeas de alta velocidad es la sección internacional Figueres-Perpiñán, en servicio desde diciembre de 2010. Es un tramo apto para tráficos de viajeros y mercancías. Su construcción se ha realizado por un consorcio franco-español en régimen de concesión, con una inversión de 1.100 M€. De una longitud total de 44,4 kilómetros, 19,8 discurren por territorio español y 24,6 por Francia. La barrera de los Pirineos se ha salvado con el túnel de Pertús, de 8,2 kilómetros.