LAV Llevant
Mesures mediambientals i de protecció del patrimoni cultural

L'evolució tecnològica no ha d'estar renyida amb la sensibilitat mediambiental. El Ministeri de Foment i Adif Alta Velocitat propugnen i promouen el desenvolupament d'un ferrocarril autènticament sostenible i respectuós amb la naturalesa.
La integració del tren amb el medi ambient forma part substancial de la filosofia que inspira totes les actuacions del Ministeri de Foment, en les quals s'inscriuen també les encomanades a Adif Alta Velocitat, que durant les obres respecta amb vertader escrúpol les condicions que el dictamen de la Declaració d'Impacte Mediambiental (DIA) especifica per a cada tram d'obres o amb la protecció i conservació del patrimoni arqueologicocultural.
D'altra banda una de les principals preocupacions d'Adif és el respecte al medi ambient.Per això s'ha destinat el 12 % del pressupost de la construcció de línies d'alta velocitat a garantir-ne la integració ambiental, i s'assegura el compliment de les Declaracions d'Impacte Ambiental i es realitzen millores en l'entorn de forma voluntària.
En tota la línia s'han dissenyat mesures correctores per a aconseguir la recuperació ambiental i paisatgística dels terrenys travessats per la línia i per a facilitar l'encreuament de la infraestructura per la fauna.
Com a exemple cal ressenyar que fins a desembre de 2009, s'hi han instal·lat un total de 350 passos de fauna. Aquests passos permeten la permeabilitat de la fauna perquè no veja afectada la seua mobilitat dins de l'ecosistema. El gàlib d'aquests passos permet el trànsit de mamífers ungulats (cérvols, cabirols, senglars, etc.).
Els ritmes d'execució de les obres s'adapten als períodes de nidificació de les aus i s'han triat aquelles tècniques de construcció que més minimitzen els impactes en l'entorn natural.
El Ministeri de Foment, a través d'Adif Alta Velocitat, col·labora amb les institucions i administracions públiques per a la preservació del patrimoni historicocultural.En els 955 km del total de la línia Madrid-Castella-la Manxa-Comunitat Valenciana-Regió de Múrcia s'han trobat 47 jaciments amb una extensió total de 104.778 m2.
A continuació s'exposen alguns dels més importants treballs i descobriments relacionats amb el medi ambient i el patrimoni arqueològic i cultural, que demostren l'interés d'Adif per la protecció del medi ambient i el patrimoni cultural.

El projecte Life Impacte Zero (Development and demonstration of an anti-bird strike tubular screen for High Speed Rail lines), cofinançat pel programa Life de la Comissió Europea, té com a principal objectiu la determinació de mesures de protecció de l'avifauna mitjançant pantalles anticol·lisió en línies ferroviàries d'Alta Velocitat. Per a això, aquest projecte avaluarà l'efectivitat d'un nou disseny de pantalla anticol·lisió, basat en el concepte de 'pantalla de tubs exempts'.
En els inicis, entre Aranjuez (Madrid) i Ontígola (Toledo), la nova línia passa prop del conegut com a Mar d'Ontígola, un aiguamoll situat en la Reserva Natural d'El Regajal (Toledo).Per a travessar aquesta zona i protegir al màxim la flora i fauna d'aquest entorn s'ha construït el túnel d'El Regajal, de 4,7 km de longitud. Aquest túnel ha permés la conservació de diverses papallones endèmiques molt amenaçades, de gran valor mediambiental.
El Parc Natural d'El Regajal és un paratge d'excepcional importància per la seua flora i fauna, en el qual es troben elements botànics i especialment entomològics d'extraordinari valor, com algunes papallones endèmiques molt amenaçades, com la «zeriynthia rumina», coneguda com la papallona arlequí, o la «saturnia pyri», una papallona nocturna també anomenada 'gran pavón'.
També s'ha protegit la planta 'pimpinella major', un arbust associat als tallats d'algeps utilitzat per la «maculinea nausithous», una papallona nocturna endèmica d'aquesta zona.Aquesta papallona -que diposita els seus ous en els capítols de l'arbust, que serveixen d'aliment a les larves- es troba en perill d'extinció.De fet, només està present a onze localitats de la Península Ibèrica.
En el traçat ferroviari que discorre entre Horcajada i Naharros (Conca) s'ha adoptat com a mesura per a minimitzar els impactes mediambientals, la instal·lació d'un sistema de reciclatge de residus de formigó, que separa l'aigua de llavat i els àrids dels residus dels camions formigonera. D'aquesta manera es reutilitzen tots dos recursos en la fabricació de nous formigons.
També s'hi han utilitzat sistemes de reducció de contaminants a l'atmosfera, mitjançant la instal·lació de motors ecològics en tots els vehicles pesants.Així mateix, s'ha realitzat un estudi d'afecció del soroll al nucli urbà més pròxim a les obres (Naharros).
En la boca del túnel del costat Horcajada s'ha descobert un jaciment d'una mina de cristalls d'algeps de l'època romana, per la qual cosa s'ha deixat un accés a la mina a fi que els arqueòlegs estudien el jaciment.

Les obres d'alta velocitat han permés la troballa d'un jaciment paleontològic a Fuentes (Conca), que té uns 80 milions d'anys, on s'han trobat restes de titanosaures.
Quan a principis de 2007 van arribar a la zona de Fuentes les pesades màquines encarregades de realitzar un gran desmunt per al pas de la via del tren d'AV Madrid-València, ningú es va imaginar que desenterrarien, a 20 metres de profunditat, un tresor paleontològic anomenat El Hueco, ja considerat pels paleontòlegs espanyols com el major i més ric jaciment de dinosaures d'Europa.
Durant els treballs de desenterrament dels fòssils les obres es van paralitzar en la zona de la troballa per a facilitar-ne la localització, documentació, catalogació i protecció, mentre que es desenvolupaven els treballs de construcció de la infraestructura en altres zones del tram.
Se n'han extret 8.000 fòssils, entre ells molts articulats.
La zona de l'embassament de Contreras constitueix un cas especial quant a l'execució de les obres, dissenyades i plantejades per a causar el menor impacte possible en el medi ambient.
A causa dels condicionants naturals, els projectes constructius han tingut en compte els corredors mediambientals ja existents, els ritmes d'execució de les obres s'han adaptat als períodes de nidificació de les aus, i les tècniques de construcció s'han pensat exclusivament per a minimitzar impactes.
S'ha realitzat un estudi i seguiment de fonometria (afecció de sorolls) de la zona per a adaptar la construcció del tram a les especificacions de l'anàlisi efectuada, amb la finalitat d'establir polígons d'exclusió i proposar alternatives i recomanacions a l'hora d'executar els treballs.
Especial atenció s'ha prestat a les espècies protegides que habiten en la zona de les obres, com les rapaces àguila reial, àguila perdiguera, mussol real i falcó pelegrí. Amb la finalitat d'identificar les parelles de rapaces, des de l'inici i fins a la finalització de les obres, es realitza un seguiment i control per a limitar les activitats i adaptar-les a les necessitats mediambientals.
Durant tot el període d'obres, en els mesos de març a juny no s'han realitzat rebutjos, desbrossaments, voladures, moviment de terres; i s'han evitat els treballs nocturns, tot això en un tram de 9 km.
El disseny i construcció de l'arc central del viaducte de l'embassament de Contreras ha complit, en tot moment, les exigències de la Declaració d'Impacte Ambiental de la zona.
En les proximitats de les localitats de Manuel i l'Énova es va trobar una vila romana i explotació agropecuària d'una importància excepcional. Adif va modificar el projecte original amb la finalitat de preservar aquest jaciment mitjançant la construcció de dos viaductes per a preservar-lo.Les restes arqueològiques trobades s'han incorporat als fons museístics de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià i Museus de la Generalitat Valenciana.
Les restes arqueològiques s'han cobert mitjançant un mantell geotexteil i farcit de material protector per a preservar el jaciment.
Aquests treballs han suposat una inversió addicional que s'aproxima als 10 milions d'euros amb l'únic objectiu de preservar el jaciment.
Per a millorar la integració de les infraestructures amb l'entorn, Adif ha construït, paral·lel a la infraestructura d'alta velocitat, entre Alcàsser i Torrent, una via ciclista i per als vianants, amb plantació d'arbres autòctons en els talussos, per a ús i gaudi de la població.