Línia Lleó-Astúries
Nou accés ferroviari entre la Meseta i Astúries
Nou accés ferroviari entre la Meseta i Astúries
La construcció del nou accés ferroviari permetrà enllaçar Lleó i Astúries mitjançant una moderna línia d'alta velocitat, per la qual circularan tant trens de viatgers com de mercaderies. Aquest fet li confereix una gran transcendència socioeconòmica en la vertebració territorial d'Espanya.
Els treballs per a superar la serralada Cantàbrica són un gran repte de l'enginyeria, a escala europea i mundial, per la diversitat geològica i morfològica del massís muntanyenc a superar.
Finançament europeu
“Una manera de fer Europa”
Història
Durant molt temps, la serralada Cantàbrica va ser una frontera quasi infranquejable entre l'altiplà i el nord peninsular, i ha suposat històricament una barrera natural per a les comunicacions entre el Principat i l'altiplà castellanolleonés. Obrir un pas ferroviari cap a Astúries i des d'Astúries es va convertir en un objectiu prioritari durant la segona meitat del segle XIX.
Des de la inauguració del ferrocarril del port de Pajares, el 15 d'agost de 1884, pels reis Alfons XII i Maria Cristina, han passat més de 120 anys, però el traçat segueix pràcticament igual, amb diversos aspectes singulars, entre els quals destaquen la contínua successió de túnels, com de sinuós és el traçat, amb algunes revoltes de ràdio menor a 300 metres, i les fortes rampes i pendents.
Compromís mediambiental
Durant totes les obres es realitzen accions de protecció mediambiental que tendeixen a procurar la major integració possible del ferrocarril en l'entorn.
En aquest sentit, per a salvaguardar la riquesa natural del territori que travessa la variant de Pajares s'ha aplicat la política de protecció mediambiental que constitueix un dels eixos estratègics d'Adif Alta Velocidad.
Projectar i executar un túnel de base de 25 quilòmetres de longitud suposa, de partida, una clara aposta per la minimització de l'afecció ambiental que pot provocar una línia ferroviària d'alta velocitat. Les afeccions en aquest cas es redueixen al voltant de les embocadures, al material resultant de l'excavació i a la implantació dels sistemes auxiliars de l'obra.
Les accions més destacades en aquest àmbit mediambiental han sigut les següents:
- Control de residus
- Transport de materials per cinta transportadora fins al Depòsit Controlat de Residus Inerts (DCRI) per a evitar trànsit de camions pesants en la zona.
- Protecció del riu Huerna segons paràmetres de la Confederació Hidrogràfica del Nord.
- Tractaments i protecció de sistemes hidrològics: Potabilització d'aigües, depuració d'aigües residuals, instal·lació industrial de tractaments d'aigües, tancs de contenció d'avingudes, reconducció i canalització cap a les seues conques.
- Reducció emissions contaminants a l'atmosfera
- Regeneració i millora ambiental zona embocadures i DCRI
- Mesures d'integració i compensació ambiental segons la Declaració d'Impacte Ambiental: estés de terra vegetal, hidrosembra, sembra.
- Plantació espècies autòctones: avellaners, castanyers, roures, àlbers, salzes, bedolls, til·lers, server dels caçadors, grèvols (principal aliment del gall salvatge) i cirerers (principal aliment de l'os bru).
- Protecció fauna: Programa de col·laboració entre Adif i la Fundación Oso Pardo per al seguiment, control de les mesures de conservació i protecció de l'hàbitat natural en què viu l'os bru (ursus arctos) ibèric entorn de l'obra dels referits túnels de Pajares.
- Sondejos geològics respectuosos amb zona de cantadors de galls salvatges.
