Línia Vitòria-Bilbao-Sant Sebastià-Frontera Francesa

Principals beneficis de la línia

Títol

La nova Línia d'Alta Velocitat Vitòria–Bilbao-Sant Sebastià-Frontera Francesa forma part de la branca atlàntica del Projecte Prioritari núm. 3 de la Unió Europea, que dona continuïtat en territori espanyol a la línia Madrid-Valladolid-Vitòria-Frontera Francesa. 

Aquesta línia unirà entre si, per alta velocitat, les tres capitals de la Comunitat Autònoma Basca i acostarà el País Basc a la resta de la Península i a França.

A més de permetre la interconnexió de les tres capitals basques, la nova infraestructura ferroviària tindrà connexió amb Pamplona a través del Corredor Navarro.

Quan entre en servei, els temps de viatge per ferrocarril es veuran reduïts dràsticament per a les tres capitals basques.Destaca, principalment, la reducció del temps de viatge entre Vitòria-Bilbao i Vitòria-Sant Sebastià, entorn del 60 per cent, i d'un 80 per cent en la relació Bilbao-Sant Sebastià. 

Finançament europeu

Aquesta línia ha comptat amb ajudes i finançament rebuts per Adif AV procedents dels diferents fons i programes de la Unió Europea (UE).

Una manera de fer Europa
​​​​​​​
imagen párrafo
Banc Europeu d’Inversions (BEI)
El Banc Europeu d’Inversions (BEI) col·labora en el finançament d’aquest projecte.

Caracteríticas del traçat i obres singulars

Servei de qualitat

La nova línia tindrà una longitud total aproximada de 180,5 km (sense explicar l'accés a les capitals). Està formada per dos brancs diferenciats: Vitòria-Bilbao, de 90,8 km, i Bergara-Sant Sebastià–Frontera Francesa, de 89,7 km.

Adif s'encarrega de la redacció i execució dels projectes de plataforma entre Vitòria-Gasteiz i Bilbao, i els corresponents a la integració del ferrocarril en ambdues ciutats. A més, realitzarà la redacció i l'execució dels projectes de plataforma dels trams corresponents al nus ferroviari Mondragón-Elorrio-Bergara.

En abril de 2006, l'Administració General de l'Estat, el Govern Basc i l'Adif van signar un conveni de col·laboració mitjançant el qual el Govern Basc escomet, amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat, la redacció de projectes i la construcció de la plataforma en el ramal guipuscoà, des del punt quilomètric 9,00 a Bergara fins a Irun.

S'inclou el tram que escomet la integració del ferrocarril en la ciutat de Sant Sebastià. El tram corresponent a Irun, no inclòs en l'estudi informatiu de la ‘Y’ basca i que forma part de la connexió internacional, serà desenvolupat pel Ministeri de Foment.

Adif s'encarrega, a més, del muntatge de via, electrificació, senyalització, comunicacions i resta d'instal·lacions en tota la línia.
S'ha dissenyat amb els paràmetres tècnics d'una línia d'alta velocitat, en doble via d'ample UIC, amb revoltes de radi mínim de 3.100 m i pendents màxims de 15 mil·lèsimes per metre, i per a trànsit mixt, la qual cosa permetrà la circulació de trens de viatgers i mercaderies.

Estarà preparada perquè els trens aconseguisquen una velocitat màxima de 250 km/h.

Per a salvar les importants dificultats orogràfiques del terreny a travessar han de construir-se una gran quantitat d'estructures singulars.Viaductes i túnels suposen un 60 % del tram Vitòria-Bilbao i en el cas del ramal guipuscoà (incloent-hi el nus ferroviari Mondragón-Elorrio-Bergara que serà realitzat per Adif) aquesta xifra puja fins al 80 %.

La mitjana d'estructures singulars en tota la línia, ja siga túnels o viaductes, és del 70 % del traçat.

Alguns dels túnels més destacats són:

  • Túnel d'Albertia: 4.786 m (bitub de 2.680 metres)
  • Túnel d'Udalaitz: 3.185 m
  • Túnel de Zarátamo: 2.728 m
  • Túnel d'Induspe: 2.224 m
  • Túnel de Galdakao: 1.827 m
  • T. Ganzelai (1.365 m)
  • Túnels de Luko (970 metres)        
Alguns dels viaductes més destacats són:
 
  • Viaducte sobre la carretera A-2620: 1.401 m i piles de fins a 90 m d'altura.
  • Viaducte San Antonio–Malaespera: 837 m
  • Viaducte de Mañaria: 616 m
  • Viaducte sobre la carretera A-3002, N-1 i riu Zadorra: 505 m
  • Viaducte sobre la carretera GI-3343: 471 m

Tram Vitòria-Bilbao Construït per Adif Alta Velocitat

90,8 km
44 viaductes
23 túnels

El traçat que construeix Adif entre Vitòria i Bilbao compta amb un total de 44 viaductes i 23 túnels. El 20 i el 40 per cent, respectivament, de la longitud de tot el tram discorre per aquestes estructures.

Entre les infraestructures del ramal construït per Adif, destaquen el túnel d'Albertia, que amb 4,8 km és el més llarg del projecte, i el viaducte sobre la carretera A-2620, de 1.400 metres de longitud i piles de fins a 90 metres d'altura.

Medi ambient

Títol

Una de les nostres principals preocupacions és el respecte al medi ambient.Per això es destina el 6,7 % del pressupost de la construcció de línies d'alta velocitat a garantir-ne la integració ambiental, es realitzen millores al voltant de forma voluntària, i s'assegura, en aquest cas, el compliment de la Declaració d'Impacte Ambiental sobre l'Estudi Informatiu del Projecte de la Nova Xarxa Ferroviària al País Basc.
 

Els tractaments ambientals específics dissenyats en el projecte són els següents:
 
  • Restricció de les labors desbrossament en els mesos d'abril a juny en la major part de la traça.
  • Cada llit interceptat tindrà el seu propi drenatge transversal.
  • Dispositius contra abocaments contaminants durant l'execució de les obres.
  • Recuperació de les zones ocupades sota els viaductes i millora de la permeabilitat al pas de la fauna.
  • Adequació morfològica i revegetació de les boques de les obres de drenatge transversal.
  • Pantalles antisoroll: El projecte inclou una anàlisi de punts sensibles on es pogueren superar els nivells de soroll acceptats per la Declaració d'Impacte Ambiental i instal·lació definitiva de pantalles antisoroll.
  • Programa de prospeccions i seguiment arqueològic durant l'execució de les obres.
Característiques de la infraestructura
180,5
Km
de longitud
44
Viaductes
El de major longitud té 1.401 metres
23
Túnels
El de major longitud té 4.786 metres
4
Estacions
de viatgers: Bilbao Abando, Vitòria-Gasteiz, Irun i Sant Sebastià-Donostia