Liberalització

A Espanya, després de l'anàlisi d'experiències d'altres països europeus, vam decidir apostar per un model de liberalització del transport de viatgers per ferrocarril diferent, l'anomenat cas espanyol, que per primera vegada a Europa ha aconseguit la competència de tres operadors en un mateix corredor d'alta velocitat.

Enfront d'una competència en el mercat, en la qual diverses empreses ferroviàries operen en règim de lliure competència en una mateixa relació; i una competència pel mercat, pròpia d'un règim concessional, vam decidir adoptar un model mixt. Amb això, vam posar en valor les sol·licituds d'empreses ferroviàries interessades a donar servei en les principals línies d'alta velocitat del nostre país, vam oferir de manera transparent una oferta coherent de capacitat per a atendre la potencialitat del mercat i vam establir criteris objectius d'adjudicació, basats en un major percentatge d'utilització de la capacitat.

La liberalització del transport de viatgers per ferrocarril és un èxit i Europa mira amb expectació la rapidesa i intensitat de l'obertura del mercat ferroviari en el nostre país.

I així ho constaten les xifres d'evolució dels trànsits i el transvasament de la quota modal, associat a l'entrada de nous operadors i la posada en servei de noves línies d'alta velocitat:

• L'alta velocitat espanyola va batre el seu rècord històric de viatgers en el segon trimestre d'enguany, i va arribar als 8,3 milions de viatgers en els corredors on hi ha dos o més companyies competint, segons dades de la CNMC.
• El trànsit (trens per km) va créixer més del 30 % en 2022 i més del 40 % durant 2023, de manera que s'han consolidat trànsits superiors als registrats en prepandèmia. La recuperació, a més, és més ràpida i superior en aquells corredors en els quals es produeix abans, de manera efectiva, l'obertura del mercat.
• Un informe de la CNMC posa de manifest un descens del preu dels bitllets del 22 % i 23 % en els corredors Madrid i Barcelona i Madrid-València, respectivament, en el primer trimestre de 2023 respecte al mateix període de l'any anterior.

• L'entrada de nous operadors en el sistema ferroviari espanyol ha impulsat també la quota modal del tren enfront de l'avió i desplaça progressivament l'ús del vehicle per carretera, un fet clau des del punt de vista mediambiental i de seguretat. En 2022, quatre de cada cinc viatgers van triar recórrer el trajecte Madrid-Barcelona (i viceversa) amb tren.

Un dels objectius prioritaris de la liberalització està relacionat amb l'aprofitament de la capacitat de xarxa ferroviària que despleguem, operem i mantenim; en alta velocitat, la més àmplia d'Europa, amb més de 4.000 km.

Trenta anys després de la posada en servei de la LAV Madrid-Sevilla, la xarxa d'alta velocitat ha seguit la seua expansió amb inversions que superen els 57.000 milions d'euros. Des de llavors, la xarxa d'alta velocitat en el nostre país s'ha multiplicat per més de huit.

Una altra de les oportunitats per als ciutadans i per al desenvolupament socioeconòmic del país es troba en les estacions de viatgers.

En l'actualitat, Adif i Adif AV aborden alguns dels projectes ferroviaris i urbanístics més ambiciosos d'Europa, amb l'ampliació i remodelació dels nodes estratègics en els quals s'estan transformant les estacions de Chamartín-Clara Campoamor i Puerta de Atocha Almudena Grandes, a Madrid; Barcelona Sants i València-Joaquín Sorolla, entre altres; al costat de la construcció de noves estacions, com la Sagrera, la qual ja s'ha denominat l'“estació d'estacions”.

La liberalització contribueix també a la sostenibilitat ambiental, atés que redueix emissions de GEH i la petjada de carboni dels viatges. El ferrocarril és el model de transport més respectuós amb l'entorn: amb prou faenes representa el 0,4 % de les emissions totals del sector.

A això se sumen altres impactes positius, com la vertebració del territori (amb un nombre creixent de ciutadans amb accés a l'alta velocitat); les inversions de nous operadors, que generen ocupació; la promoció de noves activitats/negocis entorn d'un nou model de mobilitat i, entre altres, l'“exportació” del saber fer d'empreses espanyoles (constructores, enginyeries, tecnòlegs…), pioneres en el desenvolupament de projectes d'alta velocitat que, en els últims anys, treballen en nous projectes d'alta velocitat en les principals economies del món.