Túnel d'alta velocitat Madrid Atocha - Chamartín
Beneficis de l'actuació
Beneficis de l'actuació
La connexió ferroviària en ample OIC que connectarà les estacions de Madrid-Porta d'Atocha i Madrid-Chamartín constituirà una infraestructura essencial per al desenvolupament d'una xarxa vertebrada d'ample internacional a Espanya, ja que permetrà la interconnexió de les línies d'alta velocitat que passen per Madrid, i afavorirà la interoperabilitat del tren d'alta velocitat.
Finançament europeu
“Una manera de fer Europa”
Chamartín, cabecera de los servicios de AV Madrid-Alicante/Murcia
Ventajas y soluciones
Mayor y mejor conexión
Vertebración territorial
Fluidez en la circulación
Su trazado discurre por debajo de los dos túneles ferroviarios de Cercanías y, a lo largo de su recorrido, pasa también por debajo de ocho líneas de metro.
En su trazado de 7,3 km, cruza el centro de la capital, pasando bajo lugares tan emblemáticos como la calle Serrano, la Puerta de Alcalá o el Jardín Botánico.
Pese a su envergadura, su excavación se completó en tan sólo nueve meses, un periodo inferior al que previsto inicialmente.
La obra se ejecutó casi en su totalidad bajo tierra, con mínimas actuaciones en superficie, por lo que no afectó ni al tráfico ni a los edificios o vecinos de las zonas por las que discurre.
que se trasladó a España desmontada y en barco. Con 125 m de longitud y un dinámetro de 11,5 m, alcanzó avances en la excavación de hasta 57 m diarios.
Nuevas vías construidas entre Atocha y Torrejón de Velasco para separar los tráficos de trenes del sur de los Levante, que ahora comparten vías en su llegada a la capital.
La ejecución ha supuesto un gran esfuerzo técnico por su ubicación, al tratarse de una zona con amplia concentración de infraestructuras y dotaciones. Su construcción incluye diferentes soluciones constructivas, desde pérgolas, a viaductos y túneles artificiales.
En sus 28 km de longitud, el nuevo acceso a Madrid para trenes de alta velocidad sortea la terminal logística de Abroñigal, la M-40, el río Manzanares, la A-4, la línea Madrid-Alicante y hasta la LAV Madrid-Sevilla, entre otras infraestructuras
Característiques del túnel
La nova connexió té una longitud de 7,3 km, dels quals 6,8 km es van excavar mitjançant tuneladora a partir de la capçalera sud de l'estació de Chamartín, punt en què va començar la perforació. En el tram inicial, en l'encreuament del carrer Mateo Inurria, es va executar un fals túnel de 110 m de longitud, mitjançant pantalles de pilotes i llosa, a l'abric del qual va passar la tuneladora al començament del seu recorregut.
El traçat continua, en sentit nord-sud, fins a la plaça de la República Argentina, des d'on segueix l'eix longitudinal dels carrers Serrano i Alfonso XII per a travessar després la zona del Jardín Botànic fins a finalitzar en la glorieta de l'emperador Carlos V, enfront de l'antiga marquesina de Porta d'Atocha.
El túnel discurre por debajo de ocho líneas de metro y de los dos túneles en ancho convencional ya existentes entre Chamartín y Atocha (por Recoletos y Sol), a una profundidad media de 45 m. Sólo pasa por encima de una línea de metro, la 9, a la altura de la calle Mateo Inurria.
El túnel se excavó en 9 meses, con un rendimiento diario de unos 25 m/día y avances máximos mensuales de más de 1.100 m, por debajo del tejido urbano del centro de Madrid.
Al tratarse de un túnel urbano, se ha utilizado vía en placa con carril embebido en un elastómero, uno de los mejores sistemas para la absorción de vibraciones y ruidos.
El túnel discorre per sota de huit línies de metro i dels dos túnels en ample convencional ja existents entre Chamartín i Atocha (per Recoletos i Sol), a una profunditat mitjana de 45 m. Només passa per damunt d'una línia de metro, la 9, a l'altura del carrer Mateo Inurria.
El túnel es va excavar en 9 mesos, amb un rendiment diari d'uns 25 m/dia i avanços màxims mensuals de més de 1.100 m, per sota del teixit urbà del centre de Madrid.
En tractar-se un túnel urbà, s'ha utilitzat via en placa amb carril embegut en un elastòmer, un dels millors sistemes per a l'absorció de vibracions i sorolls.
El projecte inclou la remodelació de la platja de vies de la capçalera sud de l'estació de Chamartín. En aquesta zona es va muntar la tuneladora i des d'ací es va iniciar l'excavació del túnel.
El túnel està proveït de deu eixides d'emergència, quatre centres de transformació, tres pous de ventilació i cinc pous de bombament. Les tres eixides d'emergència corresponents al carrer Serrano (plaça de la Independència, Hermosilla i Diego de León) es comuniquen amb l'exterior a través d'aparcaments. La resta estan localitzades en Garganta de los Montes, estació d'Atocha, Espalter, República Argentina, Concha Espina, Alberto Alcocer i Hiedra (estació de Chamartín).
Totes les eixides d'emergència disposen de portes de sectorització en el túnel i vestíbul d'independència pressuritzat, i condueixen a l'exterior a través de passadissos i escales.
Tuneladora
Per a la seua construcció, la major part d'aquesta infraestructura es realitza amb una tuneladora del tipus EPB (Earth Pressure Balanç o Escut de Pressió de Terres) del fabricador alemany Herrenknecht, batejada amb el nom de Gran Via, amb un diàmetre d'excavació d'11,5 m, i diàmetre interior de 10,4 m. El pes total de la tuneladora és de 2.200 t, i té una longitud de 125, 6 m.
La roda de tall és accionada per 18 motors de 350 kW c/o, amb una potència total instal·lada de 6.300 kW.
El revestiment es du a terme mitjançant anells de dovelles de formigó armat amb un ample d'1,8 metres i 36 cm de grossària, i queda un diàmetre interior lliure de 10,40.
Seguretat i Protecció mediambiental
Antes de su ejecución, el proyecto contó con exhaustivos informes previos sobre las condiciones del terreno. Asimismo, se llevaron a cabo tareas de inspección en las edificaciones situadas a ambos lados del corredor por el que discurre el túnel.
De igual modo, se realizaron controles periódicos gracias a la instalación de instrumentación y posterior auscultación del terreno tanto en superficie como en profundidad a lo largo de todo el trazado, tanto en las infraestructuras subterráneas cercanas al túnel como en todas las edificaciones dentro de su zona de influencia .
En cuanto a las instalaciones de protección civil y seguridad, el túnel dispone de pasillos laterales de evacuación, iluminación de emergencia, señalización fotoluminiscente, sistema de ventilación, detección y extinción de incendios en túnel y cuartos técnicos, y sistema lineal de telecomunicaciones (Tetra) para los servicios de emergencia.
Protección medioambiental
Seguretat
Abans de la seua execució, el projecte va comptar amb exhaustius informes previs sobre les condicions del terreny. Així mateix, es van dur a terme tasques d'inspecció en les edificacions situades a banda i banda del corredor pel qual discorre el túnel.
D'igual manera, es van realitzar controls periòdics gràcies a la instal·lació d'instrumentació i posterior auscultació del terreny tant en superfície com en profunditat al llarg de tot el traçat, tant en les infraestructures subterrànies properes al túnel com en totes les edificacions dins de la seua zona d'influència.
Quant a les instal·lacions de protecció civil i seguretat, el túnel disposa de passadissos laterals d'evacuació, il·luminació d'emergència, senyalització fotoluminescent, sistema de ventilació, detecció i extinció d'incendis en túnel i cambres tècniques, i sistema lineal de telecomunicacions (TETRA) per als serveis d'emergència.
Protecció mediambiental
Des del punt de vista mediambiental, el túnel representa una afectació xicoteta. Els aspectes més destacats són:- Treballs arqueopaleontològics
- Mesuraments i auscultació Mesuraments periòdics de pols, soroll i vibracions
- Protecció de l'arbrat i trasplantament d'arbres, en col·laboració amb Patrimoni Verd de l'Ajuntament de Madrid
- Tractament de residus amb calç i trasllat a abocadors autoritzats.
Galerías multimedia: Proyectos en Madrid
Dispones también de otras galerías que te pueden interesar en las distintas secciones temáticas.
