Túnel d'alta velocitat Madrid Atocha - Chamartín

Beneficis de l'actuació

La connexió ferroviària en ample OIC que connectarà les estacions de Madrid-Porta d'Atocha i Madrid-Chamartín constituirà una infraestructura essencial per al desenvolupament d'una xarxa vertebrada d'ample internacional a Espanya, ja que permetrà la interconnexió de les línies d'alta velocitat que passen per Madrid, i afavorirà la interoperabilitat del tren d'alta velocitat.

Responsive Image

El túnel, la perforació del qual va finalitzar l'11 de febrer de 2011, millora el model d'explotació de les dues estacions madrilenyes, ja que aquestes passaran de tindre configuració en terminal a ser passants.

La seua posada en servei s'optimitzarà amb la instal·lació de dues noves vies en el tram Atocha-Torrejón de Velasco, addicionals a les dues que donen servei actualment als corredors d'alta velocitat Madrid-Andalusia i Madrid-Llevant.

Una vegada s'haja completat aquesta gran obra i les remodelacions de les estacions de Porta d'Atocha i Chamartín, el túnel aportarà als principals operadors la possibilitat de triar les seues estacions d'arribada o partida en alta velocitat a la capital, i podran optar per Chamartín o Atocha.

Madrid gaudirà del privilegi de tindre connectades les seues estacions d'alta velocitat, una fet que altres grans ciutats europees encara no han aconseguit.

Finançament europeu

Informació sobre les ajudes i el finançament rebudes per Adif procedents dels diferents fons i programes de la Unió Europea (UE):

Una manera de fer Europa
​​​​​​​
imagen párrafo
Banc Europeu d’Inversions (BEI)
El Banc Europeu d’Inversions (BEI) col·labora en el finançament d’aquest projecte. 

Característiques del túnel

Títol

La nova connexió té una longitud de 7,3 km, dels quals 6,8 km es van excavar mitjançant tuneladora a partir de la capçalera sud de l'estació de Chamartín, punt en què va començar la perforació. En el tram inicial, en l'encreuament del carrer Mateo Inurria, es va executar un fals túnel de 110 m de longitud, mitjançant pantalles de pilotes i llosa, a l'abric del qual va passar la tuneladora al començament del seu recorregut. 

El traçat continua, en sentit nord-sud, fins a la plaça de la República Argentina, des d'on segueix l'eix longitudinal dels carrers Serrano i Alfonso XII per a travessar després la zona del Jardín Botànic fins a finalitzar en la glorieta de l'emperador Carlos V, enfront de l'antiga marquesina de Porta d'Atocha.

El túnel discorre per sota de huit línies de metro i dels dos túnels en ample convencional ja existents entre Chamartín i Atocha (per Recoletos i Sol), a una profunditat mitjana de 45 m. Només passa per damunt d'una línia de metro, la 9, a l'altura del carrer Mateo Inurria.

El túnel es va excavar en 9 mesos, amb un rendiment diari d'uns 25 m/dia i avanços màxims mensuals de més de 1.100 m, per sota del teixit urbà del centre de Madrid.

En tractar-se un túnel urbà, s'ha utilitzat via en placa amb carril embegut en un elastòmer, un dels millors sistemes per a l'absorció de vibracions i sorolls.

El projecte inclou la remodelació de la platja de vies de la capçalera sud de l'estació de Chamartín. En aquesta zona es va muntar la tuneladora i des d'ací es va iniciar l'excavació del túnel.

El túnel està proveït de deu eixides d'emergència, quatre centres de transformació, tres pous de ventilació i cinc pous de bombament. Les tres eixides d'emergència corresponents al carrer Serrano (plaça de la Independència, Hermosilla i Diego de León) es comuniquen amb l'exterior a través d'aparcaments. La resta estan localitzades en Garganta de los Montes, estació d'Atocha, Espalter, República Argentina, Concha Espina, Alberto Alcocer i Hiedra (estació de Chamartín).

Totes les eixides d'emergència disposen de portes de sectorització en el túnel i vestíbul d'independència pressuritzat, i condueixen a l'exterior a través de passadissos i escales.

Tuneladora

Títol

Per a la seua construcció, la major part d'aquesta infraestructura es realitza amb una tuneladora del tipus EPB (Earth Pressure Balanç o Escut de Pressió de Terres) del fabricador alemany Herrenknecht, batejada amb el nom de Gran Via, amb un diàmetre d'excavació d'11,5 m, i diàmetre interior de 10,4 m. El pes total de la tuneladora és de 2.200 t, i té una longitud de 125, 6 m.

La roda de tall és accionada per 18 motors de 350 kW c/o, amb una potència total instal·lada de 6.300 kW.

El revestiment es du a terme mitjançant anells de dovelles de formigó armat amb un ample d'1,8 metres i 36 cm de grossària, i queda un diàmetre interior lliure de 10,40.

Seguretat i Protecció mediambiental

Seguretat

Abans de la seua execució, el projecte va comptar amb exhaustius informes previs sobre les condicions del terreny. Així mateix, es van dur a terme tasques d'inspecció en les edificacions situades a banda i banda del corredor pel qual discorre el túnel.

D'igual manera, es van realitzar controls periòdics gràcies a la instal·lació d'instrumentació i posterior auscultació del terreny tant en superfície com en profunditat al llarg de tot el traçat, tant en les infraestructures subterrànies properes al túnel com en totes les edificacions dins de la seua zona d'influència.

Quant a les instal·lacions de protecció civil i seguretat, el túnel disposa de passadissos laterals d'evacuació, il·luminació d'emergència, senyalització fotoluminescent, sistema de ventilació, detecció i extinció d'incendis en túnel i cambres tècniques, i sistema lineal de telecomunicacions (TETRA) per als serveis d'emergència.

Protecció mediambiental

Des del punt de vista mediambiental, el túnel representa una afectació xicoteta. Els aspectes més destacats són:
 
  • Treballs arqueopaleontològics
  • Mesuraments i auscultació Mesuraments periòdics de pols, soroll i vibracions
  • Protecció de l'arbrat i trasplantament d'arbres, en col·laboració amb Patrimoni Verd de l'Ajuntament de Madrid
  • Tractament de residus amb calç i trasllat a abocadors autoritzats.