LAV Llevant

La integració del tren amb el medi ambient és part substancial de la filosofia que inspira totes les actuacions del Ministeri de Foment, en les quals s'inscriuen també les encomanades a Adif Alta Velocitat, que, durant les obres, respecta molt escrupolosament les condicions que el dictamen de la Declaració d'Impacte Mediambiental (DIA) especifica per a cada tram d'obres o amb la protecció i conservació del patrimoni arqueològic i cultural.

D'altra banda, una de les principals preocupacions d'Adif és el respecte de l'entorn. Per això s'ha destinat el 12% del pressupost de la construcció de línies d'alta velocitat a garantir-ne la integració ambiental mitjançant l'assegurament del compliment de les Declaracions d'Impacte Ambiental i unes millores en l'entorn de forma voluntària.

Per tota la línia s'han dissenyat mesures correctores per aconseguir la recuperació ambiental i paisatgística dels terrenys travessats per la línia i facilitar l'encreuament de la infraestructura per la fauna.

Com a exemple, cal destacar que, fins a desembre de 2009, s'han instal·lat un total de 350 passos de fauna. Aquests passos permeten la permeabilitat de la fauna perquè no vegi afectat la seva mobilitat dins de l'ecosistema. El gàlib d'aquests passos permet el trànsit de mamífers ungulats (cérvols, cabirols, senglars, etc.)

Els ritmes d'execució de les obres s'adapten als períodes de nidificació de les aus i s'han triat aquelles tècniques de construcció que més minimitzin els impactes en l'entorn natural.

El Ministeri de Foment, a través d'Adif Alta Velocitat, col·labora amb les institucions i Administracions Públiques per a la preservació del patrimoni historicocultural. En els 955 km del total de la línia Madrid - Castella-la Manxa - Comunitat Valenciana -Regió de Múrcia, s'han trobat 47 jaciments amb una extensió total de 104.778 m ².

A continuació, s'exposen algunes de les obres i descobriments més importants relacionats amb el medi ambient i el patrimoni arqueològic i cultural, que demostren l'interès d'Adif per la protecció de l'entorn i del patrimoni cultural.

El projecte Life Impacte Zero (Development and demonstration of an anti-bird strike tubular screen for High Speed Rail lines), cofinançat pel programa Life de la Comissió Europea, té com a principal objectiu la determinació de mesures de protecció de l'avifauna mitjançant pantalles anticol·lisió en línies ferroviàries d'alta velocitat. Per fer-ho possible, aquest projecte avaluarà l'efectivitat d'un nou disseny de pantalla anticol·lisió, basat en el concepte de "pantalla de tubs exempts".

En els seus inicis, entre Aranjuez (Madrid) i Ontígola (Toledo), la nova línia passava a prop del conegut com a "mar d'Ontígola", un aiguamoll situat a la Reserva Natural del Regajal (Toledo). Per travessar aquesta zona i protegir al màxim la flora i fauna d'aquest entorn, s'ha construït el túnel del Regajal, de 4,7 km de longitud. Aquest túnel ha permès la conservació de diverses papallones endèmiques molt amenaçades i de gran valor mediambiental.

El Parc Natural del Regajal és un paratge d'excepcional importància per la seva flora i fauna, en el qual hi ha elements botànics i especialment entomològics de valor extraordinari, com per exemple algunes papallones endèmiques molt amenaçades com ara la "Zeriynthia rumina", coneguda com la "papallona arlequí", o la "Saturnia pyri", una papallona nocturna també anomenada "gran paó".

També s'ha protegit la planta "Pimpinella major", un arbust associat als tallats guixencs utilitzat per la Maculinea nausithous, una papallona nocturna endèmica d'aquesta zona. Aquesta papallona —que diposita els seus ous als capítols de l'arbust i que serveixen d'aliment a les larves— és en perill d'extinció. De fet, només té presència en onze localitats de la Península Ibèrica.

Al traçat ferroviari que discorre entre Horcajada i Naharros (Conca) s'ha adoptat, com a mesura per minimitzar els impactes mediambientals, la instal·lació d'un sistema de reciclatge de residus de formigó que separa l'aigua de rentat i els àrids dels residus dels camions formigonera. D'aquesta manera, es reutilitzen ambdós recursos en la fabricació de nous formigons.

També s'han emprat sistemes de reducció de contaminants a l'atmosfera mitjançant la instal·lació de motors ecològics en tots els vehicles pesants. Així mateix, s'ha realitzat un estudi d'afecció del soroll al nucli urbà més proper a les obres (Naharros).

A la boca de túnel per la part d'Horcajada s'ha descobert un jaciment d'una mina de vidres de guix de l'època romana, per la qual cosa s'ha deixat un accés a la mina a fi que els arqueòlegs estudiïn el jaciment.

Les obres d'alta velocitat han permès la troballa d'un jaciment paleontològic a Fuentes (Conca) que té uns 80 milions d'anys i on s'han trobat restes de titanosaures.

Quan, a principis de 2007, van arribar a la zona de Fuentes les pesades màquines encarregades de fer un gran desmunt per al pas de la via de tren d'AV Madrid-València, ningú no s'imaginava que s'acabaria desenterrant, a 20 metres de profunditat, un tresor paleontològic anomenat "El Hueco", ja considerat pels paleontòlegs espanyols com el jaciment més gran i ric de dinosaures d'Europa.

Durant els treballs de desenterrament dels fòssils, les obres es van paralitzar a la zona de la troballa per facilitar-ne la localització, documentació, catalogació i protecció, mentre que es continuaven desenvolupant les obres de construcció de la infraestructura en altres zones del tram.

S'han extret 8.000 fòssils, molts dels quals són articulats.

La zona de l'embassament de Contreras constitueix un cas especial pel que fa a l'execució de les obres, dissenyades i plantejades per causar el mínim impacte possible al medi ambient.

A causa dels condicionants naturals, els projectes constructius han tingut en compte els corredors mediambientals ja existents, els ritmes d'execució de les obres s'han adaptat als períodes de nidificació de les aus, i les tècniques de construcció s'han pensat exclusivament per minimitzar impactes.

S'ha realitzat un estudi i seguiment de fonometria (afecció de sorolls) de la zona per adaptar la construcció del tram a les especificacions de l'anàlisi efectuada, per tal d'establir polígons d'exclusió i proposar-ne alternatives i recomanacions a l'hora d'executar les obres.

S'ha prestat especial atenció a les espècies protegides que habiten a la zona de les obres, com ara les rapinyaires àguila reial, l'àguila cuabarrada, el mussol reial i el falcó pelegrí. Per tal d'identificar les parelles de rapinyaires, des de l'inici i fins a la finalització de les obres es realitza un seguiment i control per limitar les activitats i adaptar-les a les necessitats mediambientals.

Durant tot el període de les obres, durant els mesos de març a juny no s'han realitzat aclarides, estassades, voladures ni moviment de terres; a més, s'han evitat les obres nocturnes i, tot això, en un tram de 9 km.

El disseny i la construcció de l'arc central del viaducte de l'embassament de Contreras ha complert, en tot moment, les exigències de la Declaració d'Impacte Ambiental de la zona.

A les proximitats de la localitat de Manuel L'Enova es va trobar una vila romana i una explotació agropecuària d'una importància excepcional. Adif va modificar el projecte original per tal de preservar aquest jaciment mitjançant la construcció de dos viaductes per preservar-lo.  Les restes arqueològiques trobades s'han incorporat als fons museístics de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià i Museus de la Generalitat Valenciana.

Les restes arqueològiques s'han cobert mitjançant una manta geotèxtil i un farcit de material protector per preservar el jaciment.

Aquestes obres han suposat una inversió addicional que s'aproxima als 10 milions d'euros amb l'únic objectiu de preservar el jaciment.

Per millorar la integració de les infraestructures amb l'entorn, Adif ha construït, en paral·lel a la infraestructura d'alta velocitat, entre Alcàsser i Torrent, una via ciclista i de vianants amb plantació d'arbres autòctons als talussos per a ús i gaudi de la població.