Túnel d'alta velocitat Madrid Atocha - Chamartín

Beneficis de l'actuació

La connexió ferroviària en ample UIC que connectarà les estacions de Madrid - Puerta de Atocha i Madrid - Chamartín constituirà una infraestructura essencial per al desenvolupament d'una xarxa vertebrada d'ample internacional a Espanya, ja que permetrà la interconnexió de les línies d'alta velocitat que passin per Madrid, afavorint la interoperabilitat del tren d'alta velocitat.

Responsive Image

El túnel, la perforació del qual va finalitzar l'11 de febrer de 2011, millora el model d'explotació de les dues estacions madrilenyes, ja que aquestes deixaran de tenir una configuració en terminal per passar a ser passants.

La seva posada en servei s'optimitzarà amb la instal·lació de dues noves vies en el tram Atocha - Torrejón de Velasco, addicionals a les dues que donen servei actualment als corredors d'alta velocitat Madrid - Andalusia i Madrid - Llevant.

Un cop s'hagin completat aquesta gran obra i les remodelacions de les estacions de Puerta de Atocha i Chamartín, el túnel aportarà als principals operadors la possibilitat de triar les seves estacions d'arribada o partida en alta velocitat a la capital i podran optar per Chamartín o Atocha.

Madrid gaudirà del privilegi de tenir connectades les seves estacions d'alta velocitat, cosa que altres grans ciutats europees encara no han aconseguit.

Finançament europeu


Informació sobre les ajudes i el finançament rebuts per Adif procedents dels diferents fons i programes de la Unió Europea (UE):

"Una manera de fer Europa"
​​​​​​​
imagen párrafo
Banc Europeu d’Inversions
El Banc Europeu d'Inversions (BEI) col·labora en el finançament d'aquest projecte. 

Característiques del túnel

Títol

La nova connexió té una longitud de 7,3 km, dels quals 6,8 es van excavar amb la tuneladora a partir de la capçalera sud de l'estació de Chamartín, punt en què va començar la perforació. En el tram inicial, a la cruïlla del carrer Mateo Inurria, es va executar un fals túnel de 110 m de longitud, mitjançant pantalles de pilots i llosa, a l'abric del qual va passar la tuneladora a l'inici del seu recorregut. 

El traçat continua, en sentit nord-sud, fins a la plaça de la República Argentina, des d'on segueix l'eix longitudinal dels carrers Serrano i Alfons XII per travessar després la zona del Jardí Botànic fins a finalitzar a la glorieta de l'Emperador Carles V, davant de l'antiga marquesina de la Puerta de Atocha.

El túnel discorre per sota de vuit línies de metro i dels dos túnels en ample convencional ja existents entre Chamartín i Atocha (per Recoletos i Sol), a una profunditat mitjana de 45 m. Només passa per sobre d'una línia de metro, la 9, a l'altura del carrer Mateo Inurria.

El túnel es va excavar en nou mesos, amb un rendiment diari d'uns 25 m i avanços màxims mensuals de més de 1.100 m, per sota del teixit urbà del centre de Madrid.

Com que es tracta d'un túnel urbà, s'ha utilitzat una via en placa amb carril embegut en un elastòmer, un dels millors sistemes per a l'absorció de vibracions i sorolls.

El projecte inclou la remodelació de la platja de vies de la capçalera sud de l'estació de Chamartín. En aquesta zona es va muntar la tuneladora i des d'aquí es va iniciar l'excavació del túnel.

El túnel està proveït de deu sortides d'emergència, quatre centres de transformació, tres pous de ventilació i cinc pous de bombament. Les tres sortides d'emergència corresponents al carrer Serrano (plaça de la Independencia, Hermosilla i Diego de León) es comuniquen amb l'exterior a través d'aparcaments. La resta estan localitzades a Garganta de los Montes, l'estació d'Atocha, Espalter, República Argentina, Concha Espina, Alberto Alcocer i Hiedra (estació de Chamartín).

Totes les sortides d'emergència disposen de portes de sectorització al túnel i vestíbul d'independència pressuritzat, i condueixen a l'exterior a través de passadissos i escales.

Tuneladora

Títol

Per a la seva construcció, la major part d'aquesta infraestructura es realitza amb una tuneladora de tipus EPB (Earth Pressure Balance o Escut de Pressió de Terres) del fabricant alemany Herrenknecht, batejada amb el nom de "Gran Vía", amb un diàmetre d'excavació d'11,5 m i un diàmetre interior de 10,4 m. El pes total de la tuneladora és de 2.200 t i té una longitud de 125, 6 m.

La roda de tall s'acciona a través de 18 motors de 350 kW c/u, amb una potència total instal·lada de 6.300 kW.

El revestiment es porta a terme mitjançant anells de dovelles de formigó armat amb un ample d'1,8 metres i 36 cm de gruix, per la qual cosa queda un diàmetre interior lliure de 10,40 m.

Seguretat i protecció mediambiental

Seguretat

Abans d'executar-lo, el projecte va comptar amb exhaustius informes previs sobre les condicions del terreny. Així mateix, es van dur a terme tasques d'inspecció en les edificacions situades a banda i banda del corredor pel qual discorre el túnel.

De la mateixa manera, es van realitzar controls periòdics gràcies a la instal·lació d'instrumentació i posterior auscultació del terreny (tant en superfície com en profunditat) al llarg de tot el traçat, incloses a les infraestructures subterrànies pròximes al túnel i a totes les edificacions dins la seva zona d'influència.

Pel que fa a les instal·lacions de protecció civil i seguretat, el túnel disposa de passadissos laterals d'evacuació, il·luminació d'emergència, senyalització fotoluminiscent, un sistema de ventilació, detecció i extinció d'incendis al túnel i sales tècniques, a més d'un sistema lineal de telecomunicacions (Tetra) per als serveis d'emergència.

Protecció mediambiental

Des del punt de vista mediambiental, el túnel representa una afectació petita. Els aspectes més destacats són:
 
  • Obres arqueopaleontològiques
  • Mesuraments i auscultació Mesuraments periòdics de pols, soroll i vibracions
  • Protecció de l'arbrat i trasplantament d'arbres, en col·laboració amb Patrimonio Verde, de l'Ajuntament de Madrid
  • Tractament de residus amb calç i trasllat a abocadors autoritzats