Línia Lleó - Astúries
Nou accés ferroviari entre la Meseta i Astúries
Nou accés ferroviari entre la Meseta i Astúries
La construcció del nou accés ferroviari permetrà enllaçar Lleó i Astúries mitjançant una moderna línia d'alta velocitat, per la qual circularan trens de viatgers i de mercaderies. Aquest fet li confereix una gran transcendència socioeconòmica en la vertebració territorial d'Espanya.
Els treballs per superar la serralada Cantàbrica són un gran repte de l'enginyeria, a nivell europeu i mundial, per la diversitat geològica i morfològica del massís muntanyós.
Finançament europeu
"Una manera de fer Europa"
Història
Durant molt temps, la serralada Cantàbrica va ser una frontera gairebé infranquejable entre l'altiplà i el nord peninsular, i ha suposat històricament una barrera natural per a les comunicacions entre el Principat i la Meseta castellanolleonesa. Obrir un pas ferroviari cap a i des d'Astúries es va convertir en un objectiu prioritari durant la segona meitat de segle XIX.
Des de la inauguració del ferrocarril del port de Pajares, el 15 d'agost de 1884, pels reis Alfons XII i Maria Cristina, han passat més de 120 anys, però el traçat segueix pràcticament igual, amb diversos aspectes singulars, entre els quals destaquen la contínua successió de túnels, la sinuositat del traçat (amb alguns revolts de radi inferior a 300 metres) i les fortes rampes i pendents.
Compromís mediambiental
Durant totes les obres es realitzen accions de protecció mediambiental que tenen com a objectiu procurar la màxima integració possible del ferrocarril en l'entorn.
En aquest sentit, per protegir la riquesa natural del territori que travessa la variant de Pajares s'ha aplicat la política de protecció mediambiental que constitueix un dels eixos estratègics d'Adif Alta Velocitat.
Projectar i executar un túnel d'una base de 25 km suposa, d'entrada, una clara aposta per la minimització de l'afecció ambiental que pot provocar una línia ferroviària d'alta velocitat. Les afeccions, en aquest cas, es redueixen a l'entorn de les embocadures, al material resultant de l'excavació i a la implantació dels sistemes auxiliars de l'obra.
Les accions més destacades en aquest àmbit mediambiental han estat les següents:
- Control de residus.
- Transport de materials per cinta transportadora fins al dipòsit controlat de residus inerts (DCRI) per evitar el trànsit de camions pesants a la zona.
- Protecció del riu Huerna segons els paràmetres de la Confederació Hidrogràfica del Nord.
- Tractaments i protecció dels sistemes hidrològics: potabilització d'aigües, depuració d'aigües residuals, instal·lació industrial de tractaments d'aigües, tancs de contenció d'avingudes, reconducció i canalització cap a les conques.
- Reducció d'emissions contaminants a l'atmosfera.
- Regeneració i millora ambiental de la zona amb broquets i el DCRI.
- Mesures d'integració i compensació ambiental segons la Declaració d'Impacte Ambiental: estesa de terra vegetal, hidrosembra, sembra.
- Plantació d'espècies autòctones: avellaners, castanyers, roures, àlbers, salzes, bedolls, til·lers, server dels caçadors, grèvols (principal suport del gall salvatge) i cirerers (principal suport de l'os bru).
- Protecció de la fauna: programa de col·laboració entre Adif i la Fundació Oso Pardo per al seguiment, el control de les mesures de conservació i la protecció de l'hàbitat natural en què es desenvolupa l'os bru (ursus arctos) ibèric a l'entorn de l'obra dels referits túnels de Pajares.
- Sondejos geològics respectuosos amb zona de cantadors del gall salvatge.
