Línia Madrid - Galícia

El camí de Galícia, cada vegada més a prop

Títol

La línia d’alta velocitat Madrid - Galícia, enquadrada en el Corredor Nord/Nord-oest, situarà Galícia en el mapa de l’alta velocitat espanyola.

Els traçats ferroviaris gallecs sempre han estat condicionats per un accidentat relleu que ha dificultat les comunicacions ferroviàries amb el centre peninsular. De fet, la primera línia directa entre Madrid i Galícia, per Zamora i Ourense, no es va arribar a fer fins a l’any 1958.

Es produiran dos moments històrics nous en el ferrocarril gallec. El primer correspon a finals de 2011, després de l’entrada en servei del tram entre Ourense, Santiago i la Corunya, que està en obres des del juny de 2005. El segon tindrà lloc quan es faci efectiva la connexió amb la Meseta.

Finançament europeu

Aquesta línia ha comptat amb ajuts i el finançament rebut per Adif procedents dels diferents fons i programes de la Unió Europea (UE):

Una manera de fer Europa
 

Situació actual

El 10 de desembre de 2011, després de finalitzar totes les obres d’infraestructures entre Ourense i Santiago, i una vegada conclosos els treballs d’electrificació i millora integral de la línia entre Santiago i la Corunya, va entrar en servei la línia Ourense-Santiago-la Corunya, de 150 quilòmetres de longitud. En la seva construcció es van invertir més de 3.300 milions d’euros.
 
El 26 d’octubre de 2020 es va posar en servei el tram Zamora-Pedralba de la Pradería. Aquesta infraestructura, de 110 km, permet reduir de manera significativa els temps de viatge entre Madrid i Galícia, cosa que contribueix a la vertebració social i econòmica dels territoris pels quals passa. El tram conclou al canviador d’ample de Pedralba, que possibilita la continuïtat de les connexions ferroviàries Madrid-Galícia per via convencional fins que pròximament no es posi en servei el nou segment Pedralba-Ourense.
Títol

La nova relació ferroviària possibilita una millora significativa en velocitat, fiabilitat, confort i temps de viatge.

La nova línia Madrid-Galícia es construeix sobre plataforma per via doble electrificada, amb paràmetres d’alta velocitat, i està dissenyada per a velocitats màximes de 350 km/h. L’arribada de l’alta velocitat suposa, a més a més, per a les estacions del seu recorregut, obres d’adaptació i modernització d’instal·lacions, així com una millora de l’urbanisme de les ciutats.

Les millores de temps seran progressives, fins a assolir un temps de viatge entre Santiago i Madrid al voltant de les 3 hores.

És una aposta clara pel ferrocarril com a mitjà de transport que afavoreix la cohesió social i la dinamització econòmica.

Títol

L’accés a Galícia arrenca a la bifurcació de la Línia Madrid - Valladolid a Olmedo i finalitza a Santiago de Compostel·la, on enllaça amb l’Eix Atlàntic gallec.

És un traçat de 434,86 km de longitud on s’implantarà senyalització ERTMS i ASFA. La línia està dissenyada per permetre una velocitat màxima de 350 km/h.

Salta carrusel
Notes de premsa relacionades
LAV Madrid-Galícia en xifres
420
km
de longitud
38
Viaductes
Longitud total de 20,4 km
31
Túnels
Longitud total de 29,3 km.
El més llarg té 8.574 metres
8
Estacions
de viatgers: Madrid Chamartín, Segòvia, Valladolid, Medina del Campo, Zamora, Ourense, Santiago i la Corunya

Conoce más de la línea

Enlaces relacionados

Eje Atlántico


El Eje Atlántico discurre de norte a sur por el litoral atlántico gallego entre a Coruña y Vigo a lo largo de 155,6, kilómetros, comunicando cinco de las siete mayores ciudades gallegas. Esta infraestructura está comunicada con la nueva conexión Madrid-Galicia a la altura de Santiago de Compostela.

Línea Madrid-Valladolid

 

Esta línea, puesta en servicio el 22 de diciembre de 2007, constituye el elemento fundamental para el desarrollo ferroviario del Norte y Noroeste de España.

La reducción de tiempos de viaje y distancias por ferrocarril benefician a una amplia zona que representa más del 30% del los índices nacionales de población y superficie.

Corredores europeos


Uno de los objetivos principales de la UE es promover la conectividad de los ciudadanos y los bienes dentro de Europa.  Una de las herramientas principales para logarlo son los nueve Corredores de la Red TEN-T (Trans-European Network - Transport), conocidos como los Core Network Corridors (CNC).