Línia Madrid - Extremadura - Frontera Portuguesa
Posada al dia de les infraestructures
Puesta en servico la primera fase, tramo Plasencia - Cáceres - Mérida - Badajoz
La Línia d'Alta Velocitat (LAV) Madrid-Extremadura (437 km) forma part del Corredor Atlàntic i la seva construcció suposarà una inversió estimada en més de 3.700 milions d'euros.
Aquesta nova infraestructura se subdivideix en diversos trams:
- Plasència-Càceres-Badajoz (gairebé 150 km + 18 km del bypass de Mèrida en construcció), finalitzada, a l'espera de la seva posada en servei.
- El tram Talayuela-Plasència (68,8 km) en execució. Les obres del subtram Talayuela - Arroyo de Santa María i Navalmoral de la Mata - Casatejada estan finalitzades. El subtram Arroyo de Santa María - Navalmoral de la Mata ─que inclou la integració ferroviària al seu pas pel nucli urbà de Navalmoral─ s'ha adjudicat ja per un valor superior a 70 milions d'euros.
- Madrid-Oropesa (200 km), l'estudi informatiu del qual per part del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, es troba en fase d'informació pública.
- El Tram Badajoz - Frontera Portuguesa està pendent de l’Estudi Informatiu que porta a terme l’Agrupació Europea d’Interès Econòmic - Alta velocitat Espanya - Portugal (AEIE - AVEP).
No només el trànsit de viatgers es beneficiarà de la nova línia. El seu caràcter de trànsit mixt permetrà als trens de mercaderies circular per la via aprofitant els seus excedents de capacitat, i s’aconseguirà d’aquesta manera un reequilibri en la distribució modal dels transports, i es reduirà, sobretot, la quota del transport per carretera.
L’alt esforç inversor que implica permet la creació d’ocupació i desenvolupament econòmic, tecnològic i regional.
Descripció de la línia
#HolaExtremadura
Quienes han trabajado para poner en servicio este nuevo tramo cuentan los principales retos a los que se han enfrentado, las caraceterísticas técnicas y su implicación para lograr que unas instalaciones modernas, sostenibles y accesibles, eliminando todas las barreras arquitectónicas en las estaciones.
En apenas cinco munitos puedes acertarte a esta nueva infraestructura y a sus protagonistas.
Descripció de la línia
#HolaExtremadura
El 18 de julio de 2022 tuvo lugar la puesta en servicio del tramo Plasencia-Mérida-Cáceres-Badajoz de esta nueva línea.
Presentamos otra forma de verlo, más subjetiva... con otros ojos, los de quienes estuvieron en el primero de los muchos viajes que vendrán por esa nueva infraestructura.
Finançament europeu
"Una manera de fer Europa"
Descripció de la línia
Els trams d’alta velocitat que entrin en servei es connectaran amb la línia convencional i per aquests circularan trens a velocitats de fins a 200 km/h.
La primera fase de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Extremadura, connecta Plasència amb Badajoz, amb parades intermèdies a Mèrida i Càceres, té una longitud de 150 km de plataforma per a via doble en la majoria dels seus trams i ha suposat una inversió de 1.700 milions d'euros.
El seu traçat inclou estructures singulars, com els túnels de Santa Marina (3,4 km) i Puerto Viejo (1 km), així com 28 viaductes; entre ells, el d'Almonte (996 m), riu Tajo (1,5 km) i Valdetravieso (1,6 km). Els dos primers s'han desenvolupat sota la tipologia ‘arc de formigó’, amb unes llums principals de 384 m, en el cas d'Almonte ─que el converteixen en un dels ponts de formigó amb l'arc ferroviari de major llum del món─ i de 324 m, en el cas del viaducte del riu Tajo.
Aquesta primera fase es posarà en servei amb vies en ample ibèric amb travessa polivalent, que permet el futur canvi a ample estàndard, juntament amb la senyalització ASFA DIGITAL (Anunci de Senyals i Frenada Automàtica). L'augment de la velocitat mitjana pel traçat ─que permetrà velocitats màximes de 200 km/h─, juntament amb les noves instal·lacions de senyalització i control del trànsit, suposarà una millora tant en els temps de viatge com en la fiabilitat en la circulació.
A més de la construcció de la infraestructura ferroviària, Adif ha realitzat importants obres en les estacions de Plasència, Càceres, Mèrida i Badajoz, per valor de més de 15 milions, amb la finalitat de dotar-les de les característiques, els serveis i les prestacions necessaris per albergar l'alta velocitat ferroviària. Els treballs han inclòs la reforma integral dels edificis de viatgers i els seus accessos, així com actuacions orientades a l'accessibilitat i la integració en la trama urbana.
Els treballs en la LAV d'Extremadura segueixen el seu curs, amb l'objectiu posar en servei noves instal·lacions i trams, sense condicionar l'engegada d'aquesta primera fase. Així, Adif AV treballa en dues actuacions més:
Obres d'electrificació molt avançades en el tram Plasència-Badajoz, en concret, en els primers 125 km entre Plasència i Peñas Blancas. Després d'estendre la catenària, les actuacions se centren a dotar d'electrificació les vies de l'estació de Plasència i, pròximament, de la de Càceres. Les obres d'electrificació arriben també al tram Peñas Blancas - Mèrida - Badajoz - Frontera Portuguesa (110 km), en concret, en el trajecte Peñas Blancas - Aljucén i el tram Bifurcació Isla - Bifurcació San Nicolás a Montijo.
- Bypass de Mèrida (18 km). Execució en dos trams per valor de 55 milions: San Rafael - Cuarto de la Jara i Cuarto de la Jara - Arroyo de la Albuera i Branc de connexió al Nord de Mèrida. A més, es troba en fase d'adjudicació el contracte per al muntatge de via d'aquesta infraestructura.
Medi ambient
El respecte a l’entorn forma part dels valors que ens identifiquen com a empresa i constitueix un dels eixos estratègics d’actuació.
Entre els objectius de la Política de Medi Ambient hi ha el de mantenir el màxim respecte cap als espais naturals protegits durant el disseny, la construcció i l’explotació de la infraestructura ferroviària.
Des de la fase de Projecte s’han dissenyat les mesures indicades en la Declaració d’Impacte Ambiental, que tendeixen al respecte màxim a l’entorn i al medi ambient, entre les quals hi ha les mesures correctores per aconseguir la recuperació ambiental i paisatgística dels terrenys que travessa la línia, i per facilitar l’encreuament de la infraestructura per la fauna.
Així, en les fases prèvies a la redacció dels Projectes, es van dur a terme l’Estudi de Fauna en tot el corredor i l’Estudi de Flora singular, que van servir de base per a la redacció dels annexos d’Integració Ambiental de cada Projecte. De la mateixa manera, s’està redactant un Projecte de Mesures Ambientals Complementàries per donar resposta a les actuacions sol·licitades per la Declaració d’Impacte Ambiental per a un àmbit geogràfic més ampli que no pas un tram de plataforma concret.
Els traçats escollits són els que més respecten l’entorn, com és el cas de la variant de 42 km que s’ha de construir per salvar l’espai protegit de “ZEPA Monfragüe y Dehesas del Entorno”, que pertany a la Xarxa Natura 2000. També s’han respectat les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) de Torrijos, embassament de Castrejón, Rosarito, Navalcán i Valdecañas, així com les planes d’Oropesa, Lagartera i Calera i Chozas. Igualment han quedat protegits els LIC de la Sierra de San Vicente i Barrancas de Talavera.
Els ritmes d’execució de les obres s’adapten als períodes de nidificació de les aus i, a més a més, es fan tasques de protecció de fauna, flora i sistemes hidrològics, així com de recuperació ambiental i paisatgística.
Totes aquestes actuacions s’estan coordinant amb la Junta d’Extremadura en el marc de la Comissió Mixta de Seguiment i Control Ambiental de les Obres i els Projectes d’Alta Velocitat a Extremadura.
En el disseny dels viaductes del Tajo i Almonte s’ha introduït una nova pantalla de protecció d’aus, una solució innovadora en una zona de gran interès faunístic. El prototip consisteix en una barrera composta per perfils tubulars verticals d’acer. Aquest tipus de pantalles redueix, en relació amb altres sistemes, la càrrega de vent sobre l’estructura, cosa que permet un estalvi econòmic en el disseny d’alguns elements d’aquesta. D’altra banda, millora l’estètica i integració del viaducte en l’entorn.