Xarxa d'alta velocitat

El principal repte de futur és finalitzar els corredors actualment en construcció i estendre els beneficis de l'alta velocitat al màxim de ciutadans:

Des que es va posar en marxa, l'alta velocitat ha comptat amb una inversió aproximada de 51.775.000 d'euros, fet que ha contribuït a situar el sector ferroviari en un dels principals motors de desenvolupament socioeconòmic d'Espanya. 

L'increment del volum d'inversió es converteix en focus de creació de llocs de treball (directes i indirectes), reforça la cohesió territorial i obre nous mercats, especialment en el sector serveis.

La posada en servei d'aquestes línies d'alta velocitat no només beneficia les ciutats per les quals passa, sinó que els seus beneficis s'estenen a nombroses regions espanyoles gràcies a la interoperabilitat entre la xarxa convencional i la xarxa d'alta velocitat mitjançant la tecnologia de canviadors d'ample, que permet als trens de rodament desplaçable circular per les dues, a més del desenvolupament d'infraestructures d'ample mixt.

L'impacte social de les línies d'alta velocitat es fa notar també a la carretera per la creació d'un nou escenari d'oferta i demanda, així com per aspectes com la reducció d'accidents i l'estalvi de temps en els desplaçaments per carretera a causa de la menor congestió de trànsit.

La integració amb el medi ambient forma part substancial de la filosofia que inspira totes les actuacions en alta velocitat. D'una banda, es redueixen les emissions de CO₂ anuals i, de l'altra, hi ha un considerable estalvi de consum energètic de tones equivalents de petroli.

• El ferrocarril d'alta velocitat, un motor de desenvolupament econòmic i de la sostenibilitat del transport.

Adif Alta Velocitat no només aplica la legislació vigent en la matèria, sinó que empra tots els recursos al seu abast per marcar-se noves metes. L'objectiu és compatibilitzar els beneficis derivats de la construcció i posada en marxa d'una línia d'alta velocitat amb la necessària conservació del patrimoni comú de tots els ciutadans, tant l'ambiental com el cultural.

La Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) és la referència bàsica a l'hora d'executar una nova infraestructura, ja que marca les directrius que s'han de seguir per assegurar una correcta protecció de l'entorn. Això es tradueix en moltes mesures concretes, com el respecte de les parades biològiques, el tractament de residus, la instal·lació de passos de fauna, etc.

La protecció de l'entorn no es limita a l'entorn natural, sinó que inclou també els espais amb valor arqueològic o paleontològic. La llei estableix que és necessària la presència d'especialistes durant l'execució de les obres per tal de detectar i, si escau, estudiar i protegir les restes que poguessin aparèixer. De vegades, els arqueòlegs coneixen anticipadament el que poden trobar-se gràcies a les cartes arqueològiques en què es troben inventariats els jaciments ja coneguts.

Tanmateix, en altres ocasions, les obres executades han permès treure a la llum restes de gran valor, contribuint decisivament al progrés de la recerca científica. N'és precisament un exemple el descobriment del jaciment paleontològic de Lo Hueco, al terme municipal de Fuentes (Cuenca) i un dels més importants d'Europa occidental en el seu gènere, que es va produir de manera totalment fortuïta durant el transcurs de les obres de plataforma de la Línia d'Alta velocitat Madrid - Castella-la Manxa - Comunitat Valenciana - Regió de Múrcia.

Per exemple, Espanya destaca en la gestió de la circulació ferroviària gràcies al sistema DaVinci, que ja ha estat contractat per l'empresa ferroviària marroquina i els ferrocarrils de Lituània, entre d'altres. També cal destacar que Espanya és el país europeu amb la implantació més gran del sistema de senyalització ERTMS (amb el total dels adscrits a Adif Alta Velocitat i a Adif,consultar les declaracions sobre la xarxa d'ambdues entitats). Destaca també com a país pel que fa al sistema de canvi automàtic d'ample, de gran interès per a països com ara Rússia, que tenen també un ample de via diferent de l'estàndard, així com el desenvolupament de noves tecnologies associades a l'ample mixt o "tercer carril".

A més, l'aposta per la innovació tecnològica ha permès que Adif disposi d'una important cartera de productes i patents ferroviàries disponibles per a la modernització de sistema ferroviari mundial.

És el cas, novament, del sistema DaVinci, que se situa entre els sistemes de gestió de trànsit més avançats del món, integrant en una única aplicació tots els sistemes que formen els elements d'un centre de regulació i control; o bé, en el camp de l'electrificació ferroviària, el desenvolupament per part d'Adif d'una catenària íntegrament espanyola sota la denominació C-350, sense oblidar els nous desenvolupaments en tecnologia electrònica de protecció en passos a nivell, que han permès augmentar la seguretat en aquests punts estratègics de la xarxa ferroviària.

La idea d'aconseguir aquesta compatibilitat va sorgir el 1996 amb una directiva europea, però no seria fins a 2005 quan la UE va recomanar als països membres l'adopció de l'ERTMS com a sistema de control per a les línies de nova creació, així com l'adaptació de les ja existents.

No obstant això, i malgrat aquesta recomanació, en una línia ferroviària com la que uneix França amb Alemanya se succeeixen fins a 7 sistemes diferents de senyalització i control, fet que suposa que, per poder circular, el tren ha de disposar de tots els sistemes en cabina o bé canviar de cabina a cada tram.

L'ERTMS s'estructura en diversos nivells i segons les prestacions de sistema. Al Nivell, 1 la transmissió d'informació de l'equipament de via al tren és puntual i s'efectua mitjançant eurobalises; al Nivell 2, la transmissió és contínua mitjançant ràdio GSM-R.

Espanya va decidir la implantació de sistema ERTMS en la construcció de totes les noves línies d'alta velocitat, en aplicació de la directiva europea, un fet que representava una aposta clara per aquest nou sistema interoperable.

El paper d'Espanya ha estat clau en el desplegament, desenvolupament i èxit de l'ERTMS, fet que l'ha convertit en un dels referents internacionals del correcte funcionament de sistema. Com a país hem demostrat a la resta d'Europa que la interoperabilitat tècnica entre tots els subministradors és possible, atès que és el sistema que hem implantat, demostrant els seus elevats nivells de puntualitat i fiabilitat.