Línia Madrid - Barcelona - Frontera francesa

Madrid Puerta de Atocha és la principal estació de l’alta velocitat espanyola, per viatgers i trànsit de trens. Des d’aquesta estació surten les circulacions d’alta velocitat amb destinació Barcelona, València, Sevilla i Màlaga. La infraestructura és clau per al desenvolupament de l’alta velocitat a Espanya, ja que, juntament el túnel Atocha - Chamartín, possibilitarà la connexió de totes les línies a la capital.

El 19 de desembre de 2010 va concloure la primera fase d’ampliació del complex ferroviari, que va consistir en la separació de les àrees de sortides i arribades. Les reformes pretenen augmentar la capacitat de l’estació, que passarà dels actuals 16 milions de viatgers anuals a poder atendre a més de 35 milions de persones el 2025.

Aquest edifici, de dues plantes, compte a la inferior amb un vestíbul, espais reservats per a punts de venda, informació i atenció als clients del tren, quatre locals comercials, cafeteria-restaurant o lavabos, entre altres instal·lacions

Després del vestíbul, el viatger es troba amb una sala d’espera que compta amb escales mecàniques i ascensors que els comuniquen directament amb les andanes.

A l’altre costat de l’edifici principal, es troba un altre vestíbul estructurat en planta rectangular, la part frontal del qual ha estat totalment envidriada. Aquesta construcció es distribueix sobre una zona d’espera dotada de teleindicadors i altres serveis i permet, als clients, esperar el tren amb més comoditat.

Des dels edificis destinats a l’espera es pot accedir a les andanes mitjançant rampes, ascensors i escales mecàniques, ajustant-se així a la normativa vigent per a persones amb mobilitat reduïda.

A la planta primera de l’edifici principal de Guadalajara-Yebes se situen el lloc de control, les oficines, la sala de reunions de l’edifici i l’arxiu. En aquesta estació, que compta amb quatre vies, totes d’ample internacional, i tres andanes, s’hi han invertit 10,5 milions d’euros.

Remodelació i ampliació de l’antiga estació.

L’original estació de Calataiud ha estat objecte d’un profund projecte de renovació per adaptar-la als nous criteris d’explotació que exigeix l’alta velocitat.

L’edifici de viatgers ha estat totalment renovat i s’ha guanyat espai per als clients en incorporar, al vestíbul, una part de l’andana primer, que abans estava cobert per una marquesina.

L’estació de Calataiud disposa d’un centre de viatges per prestar serveis de venda, informació i atenció a client cafeteria-restaurant i disposa d’un aparcament amb capacitat per a 170 vehicles.

 Situada als terrenys de l’antiga Estació de Las Delicias, la seva obertura va suposar la jubilació de l’Estació Zaragoza-Portillo que fins a aquest moment absorbia tot el trànsit ferroviari de la ciutat.

Adif, com a administració promotora d’aquesta nova estació, va rebre el Premi Especial Dedalo Minosse en la seva sisena edició (2005/2006), un dels més valorats de l’arquitectura internacional.

Carlos Ferrater, José María Valero i Félix Arranz constitueixen l’equip d’arquitectes que han dissenyat el conjunt ferroviari de Zaragoza-Delicias, concebut per esdevenir motor de transformació urbanística de la ciutat.

La coberta de l’estació és una de les imatges més repetides de la nova línia, una espectacular estructura metàl·lica formada per nou arcs que suporta una gran superfície plegada en formes triangulars i perforada per nombroses lluernes que permeten el pas de la llum natural, cosa que crea un suggerent joc de llums interior al gran espai diàfan de la zona d’andanes.

La planta rectangular acull deu vies, cinc d’ample internacional i les altres de nacional. Cinc grans cubs de formigó blanc, que es combina amb el color vermell, donen volum a la façana est.

La terminal aragonesa disposa de dos vestíbuls independents, un per a la sortida i un altre per a l’arribada de viatgers. Quatre accessos formats per portes d’obertura automàtica donen pas a l’interior del vestíbul de sortida.

La zona té una àrea comercial, en la qual predomina el vidre, i sales d’espera. Després de passar pels punts de control a andanes, els clients accedeixen al tren a través de rampes mecàniques i ascensors.

A més a més, s’ha creat un pas transversal que constitueix un nexe d’unió de les diferents andanes i que permet distribuir el flux de viatgers des dels aparcaments a les andanes i l’estació d’autobusos, situada al costat de la de trens i amb espai per a 40 vehicles.

 L’estació de Lleida, que compta amb tres vies d’ample internacional i altres d’ibèric, va ser objecte d’una important reforma i ampliació per adaptar-la a les noves necessitats de l’alta velocitat.

L’actuació més visible d’entre les feines dutes a terme és la instal·lació d’una marquesina, a base d’acer, alumini i metacrilat, formada per tres ones situades sobre les andanes I i 4 al llarg dels 200 metres de l’edifici de viatgers.

L’adaptació de l’estació va suposar la construcció d’un nou vestíbul, situat al costat est de l’estació, per adequar l’edifici a la reordenació de l’entorn urbà i el pas inferior per a l’accés a les vies.

El vestíbul està unit a l’edifici original, on va quedar ubicat el centre de viatges. En el seu disseny es van fer servir materials com el vidre o l’alumini. L’actuació es va completar amb la restauració de les façanes laterals i d’andanes del conjunt arquitectònic, al qual també es va dotar de dos ascensors i quatre rampes automàtiques.

Des de finals de 2006, la nova Estació de Tarragona acull els seus primers viatgers amb la posada en servei del nou tram que surt de Lleida

L’estació, situada entre els municipis de la Secuita i Perafort, a la confluència entre la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona-Frontera francesa i el Corredor del Mediterrani.

El disseny de l’edifici garanteix la funcionalitat i l’accessibilitat, ja que totes les connexions verticals i horitzontals ofereixen recorreguts senzills i dinàmics que faciliten el desplaçament entre cadascuna de les seves zones.

La inversió de les obres puja a 27,48 M €.

Situació: L’estació de Camp de Tarragona està situada entre els municipis de la Secuita i Perafort, a la confluència entre la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona-Frontera francesa i el Corredor del Mediterrani.

El disseny de l’edifici s’ha plantejat per garantir la funcionalitat, l’accessibilitat i l’operativitat per al client. D’aquesta manera, totes les connexions verticals i horitzontals tenen, com a objectiu, optimitzar els desplaçaments tot oferint uns recorreguts senzills i dinàmics, encaminats a afavorir la connectivitat entre cadascuna de les seves zones.

Els avantatges que oferirà l’estació seran diversos: els ciutadans disposaran de més mobilitat per als seus desplaçaments de lleure o negoci, s’obriran noves perspectives per a la indústria i el comerç, potenciarà el sector turístic i els serveis vinculats.

El seu àmbit d’influència abasta des de les comarques del Baix Ebre fins al Garraf i, per l’oest, fins al límit amb la demarcació de Lleida, la qual cosa representarà una població superior a les 400.000 persones, a les quals caldrà afegir tots els visitants que accedeixin a la zona aprofitant les infraestructures ferroviàries i la connectivitat amb altres mitjans de transport col·lectius.

Superfície, vies i serveis: Construïda sobre 54.106,74 m2, acull, entre altres serveis, un centre de viatges, àrees d’atenció al viatger, locals comercials, consignes, aparcament per a 633 vehicles i serveis complementaris.

Disposa de vuit vies d’ample internacional per a alta velocitat —quatre de centrals i quatre de laterals o d’apartament— i dues andanes de 400 metres de longitud i 10 metres d’amplada. L’accés als trens es fa a través d’una passarel·la elevada i coberta de 88 metres de longitud, que compta amb rampes mecàniques i ascensors. Tant les rampes com les andanes estan protegits per marquesines.

Garanteix l’accessibilitat per a les persones amb dificultats de mobilitat i altres minusvalideses: l’aparcament disposa de connexió directa amb el vestíbul, ascensors i rampes per a l’accés a la zona d’andanes i es garanteix l’eliminació de qualsevol mena de barrera arquitectònica. 

L’execució de les obres de la línia d’alta velocitat ha marcat un punt d’extrema complexitat al voltant de l’estació de Sants, centre neuràlgic de sistema ferroviari de Catalunya.

La terminal barcelonina va ser objecte d’una de les operacions de transformació més gran de les estacions ferroviàries espanyoles per acollir l’arribada de l’alta velocitat el 2008. 

Posteriorment, per donar sortida als trànsits cap al nord, s’ha adequat l’interior de la capçalera nord per a la seva connexió amb el túnel Sants-La Sagrera. Les obres principals han consistit a reorientar i alinear les estructures i les instal·lacions ferroviàries, ja que el nou túnel d’alta velocitat arriba a la terminal des del nord-est, pel carrer Provença, mentre que les 6 vies d’estacionament i les andanes d’alta velocitat de Sants s’orientaven en direcció est, cap a l’avinguda de Roma.

Totes les obres d’adaptació a l’alta velocitat s’han fet mantenint el servei ferroviari i facilitant la mobilitat urbana de l’entorn. 

La construcció de la nova estació de ferrocarril de La Sagrera és un projecte de gran importància, tant ferroviària com urbana, per al futur de la capital catalana i el seu sistema de transport. Es calcula que la podran fer servir cent milions de persones a l’any.

El protocol d’intencions signat pel Ministeri de Foment i l’Ajuntament de Barcelona, el 10 de juliol de 2013, garanteix el desenvolupament de l’estació de La Sagrera, que atendrà les necessitats de mobilitat dels ciutadans, facilitarà l’accessibilitat i el desenvolupament de la ciutat.

El protocol es basa en una optimització del projecte per racionalitzar els costos mantenint la funcionalitat i l’operativitat ferroviària de l’estació. A més a més, defineix un nou model de finançament basat en la participació d’un inversor privat per a la gestió de la superfície comercial.

Els objectius d’aquest protocol es desenvoluparan mitjançant un conveni que subscriuran els organismes integrats en la Societat Barcelona Sagrera Alta Velocidad (BSAV).

Projecte urbanístic La Sagrera - Sant Andreu

L’operació Sant Andreu - La Sagrera és, per a Barcelona, el projecte ferroviari i urbà més important dels pròxims anys.

Un cop se soterrin les infraestructures ferroviàries d’aquesta zona, es conformarà una de les estructures subterrànies d’aquest tipus més grans d’Europa.

En aquesta actuació es cobriran 38 hectàrees de superfície ferroviària, cosa que permetrà integrar els barris separats per les vies, al llarg de gairebé 4 quilòmetres, entre el carrer d’Espronceda i el Nus de la Trinitat, la qual cosa suposa una profunda transformació urbanística i de vertebració del territori en 164 hectàrees, que generarà noves oportunitats de desenvolupament econòmic i de cohesió social.

La nova estació, emplaçada al sector del Parc Central, serà un edifici intermodal de quatre nivells amb tots els serveis propis d’un gran intercanviador de transports. En el nivell de superfície hi haurà els vestíbuls de ferrocarril i autobusos, acollits per una gran coberta que introduirà llum natural a tot el recinte. Sota els vestíbuls hi haurà l’estació d’autobusos, l’aparcament de vehicles i les andanes ferroviàries. Els serveis d’alta velocitat es prestaran en 4 vies i 2 andanes de 450 metres.

La llosa de cobertura de l’estació ocupa una superfície de 28.720 m2.

El vestíbul de l’estació actual està connectat amb el nou edifici, de 1.288 m2, executat sobre la llosa de coberta de l’estació subterrània.